Cabòries d'estar per casa

Ens casem! Aquesta frase tan sumament breu i aparentment inofensiva desferma tot un seguit d'esdeveniments que es precipiten d'una manera incontrolable i condueixen inexorablement la parella de contraents a arribar al dia D en un lamentable estat de salut atesa la frenètica activitat que han hagut de suportar durant l'època dels preparatius. No és estrany que després de tant estrès hi hagi qui s'ho repensi. Si per als nuvis el tràngol dels preparatius ja és tota una prova de foc, per als convidats un casament també suposa un daltabaix, sobretot econòmic. El trasbals comença amb la gimcana que té com a objectiu trobar la indumentària adient per a l'ocasió: vestits, sabates, corbates, collarets, botons de puny, camises, arrecades, bosses de mà, roba interior i un llarg etcètera de complements festius. Sempre hi ha qui s'estalvia aquesta preocupació i despesa afegida perquè disposa de l'uniforme BCC (batejos, comunions i casaments), que com a bon ecociutadà re

En veure un infant, sigui nounat o sigui crescudet, una de les primeres observacions que s'acostumen a fer és la relativa a l'assemblança del petit als seus familiars. Afirmacions com té els mateixos ulls que el pare, la barbeta de la rebesàvia, el nas de l'oncle, la boca de la mare o les orelles de pàmpol del seu avi matern semblen tenir per finalitat crear un retrat robot de la criatura. Com si els pares a l'hora d'engendrar-lo haguessin fet ús del joc del Mister Potato per crear la fesomia del futur ésser.  És cert que la tecnologia genètica ja permetria triar els trets físics que més convinguessin però afortunadament l'ètica encara preval i aquest joc de dibuixar certes característiques del nadó només són possibles en casos molt justificats. Reconec que no sóc massa bona fesomista i em costa trobar semblances als nens, per tant opto per lloar el físic en general, que això sempre omple d'orgull la mare i la fa sentir cofoia d'haver estat copartícep d&

Què se n'ha fet de la llet de tota la vida? Aquella llet que era NOMÉS llet, sense cap altre element alienígena. Abans la llet més exòtica era la llet en pols, que es baixava a carretades d'Andorra, la llet condensada (hummm) o la llet d'ametlla (uecss).  Ara les prestatgeries del supermercat estan farcides de productes làctics i succedanis de llet que incorporen elements dels quals no se n'havia sentit a parlar abans: Lactilo bacilus, omega 3, esterols, àcid fòlic, isoflavones de soja (eingggg?). Per què ara hi ha llets riques en calci? No se suposa que la llet JA conté calci? Com es menja que hi hagi llet sense lactosa? No se suposa que la lactosa és un element essencial i indissoluble de la llet?  I com podem parlar de la llet de soja? No se suposa que la llet la proporcionen les femelles dels mamífers? M'he perdut alguna classe magistral sobre zoologia o la soja NO és un mamífer? Com se li pot dir llet a un líquid blanc desprovist de la seva nata? En tot cas,

Barcelona és la ciutat ideal per anar en moto: Pluviositat baixa i fred suportable enmig del suau hivern mediterrani. Barcelona és per als motoristes el que és París per als enamorats: la ciutat ideal. Tal com cantava en Pere Tàpies, engegar la moto és com tenir un orgasme sideral, notar la potència dels cavalls entre les cames els permet parlar de tu a tu amb l'asfalt. No m'agrada generalitzar, però reconec que els moteros són una espècie a part. Van amb un coet al cul i la mà dreta girant la maneta de l'accelerador. I així es mouen per la ciutat: com una moto. Fent les habituals ziga-zagues aconsegueixen situar-se al capdavant de la filera de vehicles que esperen en un semàfor que el disc esdevingui verd i sortir estripant abans no els trepitgin les estriberes. Fins i tot quan condueixen vehicles de quatre rodes intenten fer les mateixes martingales per guanyar posicions davant dels vehicles que els precedeixen.  L'Ajuntament ha tingut l'amabilitat d'habi

D'un temps ençà el trànsit nocturn dels carrers de la ciutat s'ha vist envaït per una nova espècie que se suma a la fauna que deambula ociosa pel ritme frenètic de les nits festives. Es tracta dels progenitors amb ganes de gresca, una espècie que fa un temps es trobava en perill d'extinció però que ara, gràcies a la reintroducció al medi nocturn que fan les Ampes d'una manera desinteressada, gaudeix de molt bona salut. El seu peculiar comportament la converteix en una espècie digna d'estudi. Durant els dies laborables la probabilitat d'albirar algun membre d'aquesta espècie més enllà de les vuit del vespre és força baixa, però els dies festius proliferen en manades unisexuals més o menys nombroses pels locals d'oci nocturn més preuats de la ciutat.  Les manades de femelles són fàcilment distingibles pel seu abillament exhuberant i pels seus crits gallinacis que posen en alerta la resta de fauna del local. Durant la setmana aquests individus assumeixen ab

Què se n’ha fet d’aquell temps en què l’únic estri que necessitava un infant per jugar eren les mans i un toc d’imaginació? Arrencar cebes, cavall fort, el joc dels disbarats,o el ja clàssic pedra, paper i tisores. En altres èpoques una llauna de sardines i quatre xapes d'ampolla de vidre ja eren suficients per construir tot un bòlid de fórmula 1, digne del circuit de Lemans. Dues llaunes rodones de tonyina permetien a les nenes fer el mateix soroll tintinejant que les seves mares feien amb les sabates de taló. Tot aquest repertori de bricolatge fàcil ara queda obsolet davant d'unes consoles tan realistes que fins i tot imiten els ídols futboleros en les actituds menys professionals i més indecoroses (escopir després de marcar un gol, mostrar involuntàriament les parts nobles en un estira-i-arronsa amb un contrari pel domini d'una pilota dins l'àrea o celebrar un gol alçant el dit anul·lar cap al cel en un senyal força inequívoc d'insubordinació, per dir-ho d'

La tristament famosa crisi econòmica que arrosseguem d'un temps ençà ha portat les empreses a empescar-se-les totes per vendre els seus productes. Utilitzen estratègies agressives com ara el telemàrqueting, que consisteix a trucar indiscriminadament i insistentment a hores intempestives per les cases oferint ofertes que, segons el seu parer, són difícilment rebutjables: bonus bescanviables per nits en qualsevol hotel de Nova Zelanda, trucades de fix a mòbil gratuïtes entre les 4 i les 5 de la matinada o un lot completíssim de productes de merxandatge, que inclou una navalla suïssa amb obridor d'avellanes. En aquest post us proposo un seguit d'estratègies per anul·lar l'enemic, que ha pres cos en forma de teleoperadora: El primer mètode passa per convertir-se en un xiíta extremista defensor de la llengua pròpia del nostre poble i negar-se a ser atès en qualsevol altre llengua. Davant la impossibilitat comunicativa que provoca aquesta postura, l'enemic opta per una re

Amb la proliferació de les xarxes socials s'han intensificat les relacions virtuals, potser per la facilitat de posar-se en contacte amb gent a qui la quotidianitat impedeix que ens trobem. Fruit de la facilitat que ens ofereix la tecnologia, han proliferat els retrobaments amb antics amics i coneguts que la teva memòria (amb o sense raó) havia oblidat. Un exemple que últimament es repeteix amb freqüència són les trobades amb els antics companys amb qui vas compartir les malifetes de l'educació primària, i a qui has trobat gràcies a les xarxes socials. En el retrobament, orquestrat per dos o tres integrants de la classe, hi proliferen les expressions de sorpresa, sobretot pel canvi físic que han experimentat la majoria de companys de promoció. I és que el temps no passa en va i deixa rastres evidents en les cares, els cossos i molt sovint en les coronetes. Sempre hi ha l'excepció que confirma la regla, aquell individu/a el cos del qual és producte d'un pacte amb el diab