El patiment té nom de dona
Les dones som patidores de mena. Aquesta és la nostra naturalesa intrínseca. El patiment està gravat en la nostra cadena de l'ADN. Genètic. Una desafortunada herència que es transmet de mares a filles. No de mares a fills o de pares a filles, no: de mares a filles. Tot queda en el gen X. Ja comencem el patiment de ben petites. Quan comencem a menstruar. Fes-li entendre a una nena d'onze o dotze anys que a partir d'ara cada mes sagnarà, la majoria de vegades amb dolor abdominal. I no deixarà de fer-ho fins ben passada la cinquantena. Tots els anys fèrtils els passarà pendent de la visita incòmoda de la comunista, la cosa (com si es tractés d'un ésser monstruós amb cap de lleó i cos de serp), la Lady in red i tota mena de noms eufemístics per evitar esmentar-la en públic. Una murga i un patiment. El patiment sublim de la dona arriba amb els fills, començant per l'embaràs: una etapa on l'ésser que estem gestant ens xuclarà fins a l'últim bri d'energia. Ai