Cabòries d'estar per casa

Avui començo aquesta cabòria com mai abans ho havia fet: expressant el meu respecte a totes les religions i creences d'arreu del món. És la primera vegada que tracto un tema tan delicat com la litúrgia en la religió cristiana, i ho faré des del més profund dels respectes però també des de l'òptica costumista pròpia d`aquest blog. No m'agradaria ferir cap sensibilitat, però si ho faig demano sinceres disculpes per avançat. Dos quarts d'onze del matí d'un dijous laborable en un poble a cavall entre l'Anoia i l'Alt Penedès. La calor no impedeix que una corrua de gent avanci guiada pel so esmorteït de les campanes. Toquen a morts, amb la cadència pròpia del moment, però poc a poc el ritme s'accelera incomprensiblement i acaba sonant a Pasqua de resurrecció. Ja dins l'església la munió de gent va seient en els bancs, respectant les primeres fileres reservades a la família del difunt. Les converses sobre la causa de la mort s'ofeguen amb els reeee

Els que hagueu estat sotmesos a una ressonància magnètica convindreu amb mi que  aquesta prova mèdica esdevé tota una experiència sensorial. És com travessar una porta dimensional vers un univers llunyà i desconegut. En primer lloc el fet d'estar tancat en un nínxol tubular on tens el sostre a tocar de nas ja és de per si una sensació inquietant . Com per patir de claustrofòbia! La diversió comença quan l'aparell del dimoni s'engega i comença a emetre un ventall de ritmes propis d'una batucada. Si t'hi concentres pots arribar a identificar ritmes de tota mena: des del txumba-txumba més propi d'Skorpia (si encara existeix aquesta discoteca) fins a les notes introductòries del Bolero de Ravel. Paraula de melòmana! I tota aquesta explosió de sensacions et regala els sentits durant mitja horeta, temps durant el qual compons la teva pròpia melodia rítmica made in RM i encara et sobra temps per fer la llista de la compra, repassar els temes pendents, recitar menta

Com si es tractés de l'el·lixir de l'eterna joventut, ens entestem a empastifar-nos la cara amb cremes i més cremes per eludir el signes del pas del temps sobre la pell del nostre rostre. És el nostre particular pacte amb el diable, com feu en el seu dia en Dorian Gray amb el seu famós retrat. Per aconseguir aquest objectiu, les empreses de cosmètica recorren als ingredients més repulsius que som capaços d'imaginar per incloure'ls en les fórmules d'aquestes cremes. Bava de cargol, esperma de balena, saba de sequoia, greix de morsa, suc de cogombre, oligoelements, plàncton, cèl·lules mare extretes de placenta o aigua de Lourdes són exemples de potingues que utilitza aquesta indústria tan rendible per treure al mercat l'estrella de les cremes, aquella crema que esborrarà de soca-rel els set signes de l'envelliment  i ens deixarà una pell de porcellana, tersa, suau, clara i fina com el cul d'un nadó. Em pregunto si algú amb dos dits de front s