Cabòries d'estar per casa

Sóc independentista però no vull votar...de moment. Entenguem-nos, no és que jo no vulgui votar si finalment es fa la consulta, no. Senzillament és que no vull que es faci la consulta el 9N. Pot semblar un contrasentit, en un moment en què tothom està demanant el contrari, oi? Potser sí però d’un temps ençà m’envaeix una profunda temença. Deu ser un sentiment que ve de sèrie en el mapa genètic dels catalans, la por. Por a què us preguntareu. Quan escric aquesta “crònica” ja tenim una llei de consultes que ens permetrà votar el 9N. Encara és vigent, però tots comptem que serà per poc temps. La nostra tutora legal està fent tots els possibles per retenir-nos al seu niu, i està posant tota la carn a la graella per impedir com sigui aquesta consulta. Si l’escenari s’acompleix haurem d’empassar-nos aquesta por genètica i desafiar les advertències legals per expressar lliurement la voluntat d’un poble, sigui quina sigui. Per aquí és per on va la meva temença. Quina serà aqu

Ningú gosarà posar en dubte que un dels passejos més genuïns i autèntics del nostre petit país és la Rambla de Barcelona. En aquest quilòmetre i escaig s'hi barregen cultures, olors, colors, vestimentes, llengües, menjars i tota classe de distraccions que fan les delícies d'autòctons i forans. Així doncs, no és estrany creuar-nos amb personatges d'allò més pintorescos mentre deambulem sense rumb ni destinació fixes per aquest vial. Des de les estàtues humanes, que aguanten impassibles les escomeses d'individus graciosos amb l'objectiu de deixar-les en evidència fins a personatges peculiars que s'han convertit en mites vivents: la vella flamenca que entona saetes incansablement, els venedors ambulants que disparen els seus artilugis contra la voràgine humana, les criatures contemplant embadalides tota mena de bèsties peludes engabiades i els turistes intentant entaforar-se a les panxes inflades de cervesa una insípida paellador per no marxar sense tastar el