Cabòries d'estar per casa

Com us ha donat per llegir el cabòries? Com l'heu descobert? No us espanteu, que no és una consulta. Últimament aquí anem ben servits d'això. La veritat és que m'afalaga que hi hagi catalans a diferents latituds que hagin trobat interessant el que escric (perquè suposo que sou catalans si llegiu el meu blog... o com a mínim feu l'esforç d'entendre'l) . La qüestió és que jo també tinc curiositat per saber coses sobre vosaltres. No puc fer-hi res... servidora és curiosa de mena, ja em perdonareu. I com que una servidora no és un gat, la curiositat no em matarà pas. Així que disparo, aprofitant el micròfon del cabòries. Com veieu i com viviu el xoc de trens que s'està vivint al vostre petit i llunyà país? Us agradaria ser aquí per viure aquesta situació històrica de ben a prop? Sentiu morrinya de la terra en un moment com aquest? Obro parèntesi. Els qui som aquí ho vivim amb interès, una mica d'expectació i cert vertigen perquè a hores d'ara n

Des que el món és món existeix un ofici pel qual ningú no es prepara acadèmicament. Tanmateix molts dels professionals que l'exerceixen exhibeixen un currículum que inclou una llicenciatura en medicina, estudis d'administració d'empreses, un màster en planificació i organització de projectes, un postgrau en economia aplicada, coneixements d'optimització de recursos, d'hostaleria, de psicologia, grans dots d'oratòria i una gran capacitat d'adaptació a diferents entorns i situacions límit. Es tracta d'un càrrec d'alta responsabilitat que cal exercir amb mà ferma i grans dots de persuasió, ja que d'aquestes aptituds en depèn en bona part el futur de l'empresa. Paradoxalment, aquesta immillorable preparació no es veu recompensada amb guanys econòmics i en nombroses ocasions qui ocupa el càrrec es veu sobrepassat per les exigències dels clients, que mostren comportaments dictatorials i extravagants. És en aquests moments on el treballador h