Cabòries d'estar per casa

Un cop passada l'eufòria inicial i sense conèixer encara les conseqüències polítiques de la multitudinària manifestació de l'11S, és hora de fer balanç de la fita històrica que vam viure els catalans el dia que vam véncer la por i vam sortir al carrer per reclamar la nostra independència. Tanmateix, el balanç que jo proposo no és un balanç polític, ni econòmic, ni social, ni tan sols històric (per bé que va ser un dia que quedarà gravat en lletres d'or a la nostra història). Jo proposo fer un exercici etològic, fer un repàs als comportaments que es van poder veure aquella gloriosa tarda de dimarts (ara veig que he fet servir un adjectiu molt proper al règim...però emmarcat en la nostra causa produeix un efecte balsàmic) Tot i que ja s'ha dit i repetit, és admirable l'ambient festiu i el civisme amb què va transcórrer una reivindicació que fa uns anys hagués tingut un marcat caire marginal i "rojo separatista", com dirien certs tertulians de la caver

S'imposa un canvi de vida. Els esquemes que tenies fins ara ja són paper mullat i has de reformular molts aspectes de la teva quotidianitat. Coses que fins ara ni t'havies plantejat ara se't presenten com a habituals de la teva nova existència. Un exemple d'aquesta mutació són les vacances que s'acosten. Fins ara no t'havies hagut de qüestionar mai on ni amb qui les passaries. Ara res és obvi, tot resta obert i un ventall amb diferents possibilitats i companyies se t'ofereixen com a possibles. Hi ha qui afirma que tots els canvis són positius. De tot se n'aprèn, diuen, però ara com ara la incertesa que domina la  part conscient del teu cervell es rebel·la com la boira que eclipsa qualsevol altre pensament positiu. Ara mateix ets presoner de la caverna de plató i només veus les ombres dels objectes exteriors projectades a la paret de la cova gràcies a la llum d'una foguera. Amb el temps, podràs girar el cap i veure directament els objectes exteriors

Poseu-vos en situació: 23 hores d'una nit gèlida a un pub d'alta muntaya. Asseguts còmodament al davant d'una llar de foc espurnejant hi ha un grup de joves vestits amb roba esportiva que llueixen el bronzo facial típic dels esquiadors. La continuació lògica d'aquesta història seria mantenen una animada conversa sobre les experiències i sensacions que han viscut durant el dia mentre lliscaven muntanya avall, o bé sobre l'aferrissada lluita entre el primer i el segon classificat de la lliga de futbol, o bé sobre les dificultats de conciliar els estudis amb les farres necessàries per mantenir jove l'esperit i matar neurones amb intoxicacions etíliques o sobre qualsevol altre tema que els uneixi . Doncs no, la continuació real de la història no té res a veure amb el paràgraf anterior. La història continua així: estan absords individualment mirant fixament el seu smartphone, ipod o qualsevol altre dispositiu que els manté connectats a la resta del món, ignorant p

La història que us vull explicar avui es repeteix des que el món és món i des que les persones tenim voluntat pròpia i ens movem per impulsos més enllà dels instints de supervivència animal. L'amor és etern fins que s'acaba. Això no està escrit enlloc però és patrimoni de la saviesa popular, sobretot d'aquella franja del populo que compta amb més experiència (l'experiència que dóna l'edat). En una edat tendra les promeses d'amor etern es repeteixen en diverses ocasions, amb diferents protagonistes i en diferents escenaris. Es viu en un estat d'estrès constant, com si en qualsevol moment haguessis de treure el fetge per la boca de tanta tensió que s'acumula a l'estómac. Més que papallones, sembla que hi tinguis un escamot d'elefants ballant la macarena en plena rua del Carnaval de Cadis. Després d'algunes ensopegades (hi ha qui més, hi ha qui menys), els sentiments es relativitzen, s'aposenten, es tranquil·litzen i s'aprèn a conv

Arriba Carnestoltes, una de les dates més esperades de l'any per aquell segment de població que viu amagat rere una careta durant 364 dies l'any. Els motius que empènyen aquest col·lectiu a autoimposar-se aquesta disfressa permanentment són ben diversos, d'acord amb la veritable personalitat de cadascun d'ells. Des dels individus introvertits de caràcter feble que s'amaguen rere una màscara de seguretat i fortalesa, als llops malvats disfressats amb pell de xai per capturar les seves víctimes emocionals, que cauen irremeiablement a la gola del llop. Un tema a banda, però igualment sucós en aquests temps que corren, són les disfresses infantils. Què me'n dieu d'aquells bebès embotits en vestits ensucrats del tipus conillet, osset, marieta, maduixeta, rateta o qualsevol altra espècie animal o vegetal acabada en eta .  Quants traumes infantils es podrien haver evitat si s'hagués optat per disfresses que no ataquessin l'honorabilitat i la dignitat de l

Ara que ha passat l'orgia nadalenca és hora de treure els elements decoratius que disfressen les nostres llars per a l'ocasió. Tornaran a quedar tancats dins les respectives caixes l'arbre sintètic, les boles lluents, l'estrella que el culminava, les garlandes i els llums que l'envoltaven. També desfilaran totes les figures del pessebre. Totes sense excepció, des del tendre infant nounat fins a la figura més escatològica del muntatge, passant pels tres mags que sempre arriben a misses dites, tretze dies després del naixement. Seguint aquest mateix camí, se n'aniran cap a les caixes fins d'aquí a onze mesos la bonhomia, els bons desitjos i els bons propòsits que ens creiem durant aquests dies on toca estar més tous que de costum i recuperarem la mala llet i l'estrès que ens dominen la resta de l'any. Nadal és com un carnestoltes monotemàtic: tots ens disfressem de "mares Teresa de Calcuta" per no desentonar amb l'ambient ensucrat que e