Desmuntant el Nadal

Ara que ha passat l'orgia nadalenca és hora de treure els elements decoratius que disfressen les nostres llars per a l'ocasió. Tornaran a quedar tancats dins les respectives caixes l'arbre sintètic, les boles lluents, l'estrella que el culminava, les garlandes i els llums que l'envoltaven.
També desfilaran totes les figures del pessebre. Totes sense excepció, des del tendre infant nounat fins a la figura més escatològica del muntatge, passant pels tres mags que sempre arriben a misses dites, tretze dies després del naixement.
Seguint aquest mateix camí, se n'aniran cap a les caixes fins d'aquí a onze mesos la bonhomia, els bons desitjos i els bons propòsits que ens creiem durant aquests dies on toca estar més tous que de costum i recuperarem la mala llet i l'estrès que ens dominen la resta de l'any. Nadal és com un carnestoltes monotemàtic: tots ens disfressem de "mares Teresa de Calcuta" per no desentonar amb l'ambient ensucrat que ens pretén vendre el muntatge publicitari que tan sàviament tenen estudiat.
Però no ens deixem enganyar per la pressió de l'entorn: l'ésser humà no suportaria tanta solidaritat, harmonia i bon rotllet durant gaire temps. És necessària una mica de malícia per sobreviure en un entorn hostil com el nostre, en què el peix gran es menja el petit sense permís ni contemplacions.
Així doncs, acomiadem-nos com cal de la parafernàlia nadalenca i donem la benvinguda a la crua realitat.