I ara què?

S'imposa un canvi de vida. Els esquemes que tenies fins ara ja són paper mullat i has de reformular molts aspectes de la teva quotidianitat. Coses que fins ara ni t'havies plantejat ara se't presenten com a habituals de la teva nova existència. Un exemple d'aquesta mutació són les vacances que s'acosten. Fins ara no t'havies hagut de qüestionar mai on ni amb qui les passaries. Ara res és obvi, tot resta obert i un ventall amb diferents possibilitats i companyies se t'ofereixen com a possibles.
Hi ha qui afirma que tots els canvis són positius. De tot se n'aprèn, diuen, però ara com ara la incertesa que domina la  part conscient del teu cervell es rebel·la com la boira que eclipsa qualsevol altre pensament positiu. Ara mateix ets presoner de la caverna de plató i només veus les ombres dels objectes exteriors projectades a la paret de la cova gràcies a la llum d'una foguera. Amb el temps, podràs girar el cap i veure directament els objectes exteriors en tot el seu esplendor i gaudir-ne.
Ja ho diuen, ja, que el temps és l'aliat que et permet canviar l'òptica del llargavistes amb què et mires la vida i tard o d'hora aquesta òptica va perdent la visió desenfocada i guanya nitidesa. Tot es comença a perfilar passat un temps de boires.