Cabòries d'estar per casa

Com tot en aquesta vida, les vacances també arriben! Seré de vacances fins a finals d'agost. Durant aquest parèntesi aprofitaré per recopilar temes per a properes cabòries. BONES VACANCES!!!! Ara que molts de vosaltres tindreu temps i per si us ve de gust encaboriar-vos us proposo rellegir-ne alguna de les que he teixit durant aquesta temporada. En teniu per triar i remenar.  Qui diu que viure en parella és fàcil? O de Paguí Petites grans pèrdues Paper mullat La dona del sac L'oblidat ritme de la nit Parelles trencades

Hi ha firmes comercials que opten per seguir una mateixa línia publicitària al llarg de tota la seva història, reproduint un mateix patró en totes les campanyes. Una d'aquestes firmes és la del refresc de cola més begut en totes les latituds del globus terraqüi. La publicitat d'aquesta marca sempre s'ha caracteritzat per una filosofia molt peculiar i optimista de la vida. El seu eslògan més reproduït, l'espurna de la vida , dóna fe d'aquesta línia i condueix a considerar el producte com una mena de làmpada màgica, una clau que obre la porta a experiències  emocionants, trepidants i autèntiques. Amb aquesta impecable carta de presentació, doncs, és difícil d'evitar la temptació de destapar una ampolla d'aquest elixir vital i esperar que en comencin a sortir espurnes que ens condueixin a un univers paral·lel, on tothom camina pel carrer cantant alhora que fa una exhaltació de l'amistat amb transeünts desconeguts. En aquest sentit, el refresc en qüestió o

A l'estiu tota cuca viu. Però no només cuques, sinó també mosques, mosquits, abelles, formigues i altres insectes que fan una mica més incòmodes les nostres vacances. L'estiu és època de festivals de música a l'aire lliure, cinemes a la fresca, mojitos a les terrasses i dormir amb el cul a la fresca. Totes aquestes eventualitats són aprofitades implacablement per la comunitat insectívora per omplir les reserves alimentàries amb vistes de la supervivència de l'espècie durant els mesos hivernals. Aprofiten qualsevol moment en què abaixem la guàrdia per abraonar-se'ns amb una ràfega de fiblades i deixar-nos l'epidermis com un vestit folcklòric de faralaes, ple de ronxes vermelles. Per evitar aquest desagradable atac i minimitzar-ne en la mesura del possible els efectes, ens untem cada centímetre de pell nua, talment com un paó de Nadal que hem de cuinar al forn, amb un repel·lent de mosquits que ens deixa una dermis greixosa i un perfum típic que evoca els vespres