Cabòries d'estar per casa

S'imposa un canvi de vida. Els esquemes que tenies fins ara ja són paper mullat i has de reformular molts aspectes de la teva quotidianitat. Coses que fins ara ni t'havies plantejat ara se't presenten com a habituals de la teva nova existència. Un exemple d'aquesta mutació són les vacances que s'acosten. Fins ara no t'havies hagut de qüestionar mai on ni amb qui les passaries. Ara res és obvi, tot resta obert i un ventall amb diferents possibilitats i companyies se t'ofereixen com a possibles. Hi ha qui afirma que tots els canvis són positius. De tot se n'aprèn, diuen, però ara com ara la incertesa que domina la  part conscient del teu cervell es rebel·la com la boira que eclipsa qualsevol altre pensament positiu. Ara mateix ets presoner de la caverna de plató i només veus les ombres dels objectes exteriors projectades a la paret de la cova gràcies a la llum d'una foguera. Amb el temps, podràs girar el cap i veure directament els objectes exteriors

Poseu-vos en situació: 23 hores d'una nit gèlida a un pub d'alta muntaya. Asseguts còmodament al davant d'una llar de foc espurnejant hi ha un grup de joves vestits amb roba esportiva que llueixen el bronzo facial típic dels esquiadors. La continuació lògica d'aquesta història seria mantenen una animada conversa sobre les experiències i sensacions que han viscut durant el dia mentre lliscaven muntanya avall, o bé sobre l'aferrissada lluita entre el primer i el segon classificat de la lliga de futbol, o bé sobre les dificultats de conciliar els estudis amb les farres necessàries per mantenir jove l'esperit i matar neurones amb intoxicacions etíliques o sobre qualsevol altre tema que els uneixi . Doncs no, la continuació real de la història no té res a veure amb el paràgraf anterior. La història continua així: estan absords individualment mirant fixament el seu smartphone, ipod o qualsevol altre dispositiu que els manté connectats a la resta del món, ignorant p

La història que us vull explicar avui es repeteix des que el món és món i des que les persones tenim voluntat pròpia i ens movem per impulsos més enllà dels instints de supervivència animal. L'amor és etern fins que s'acaba. Això no està escrit enlloc però és patrimoni de la saviesa popular, sobretot d'aquella franja del populo que compta amb més experiència (l'experiència que dóna l'edat). En una edat tendra les promeses d'amor etern es repeteixen en diverses ocasions, amb diferents protagonistes i en diferents escenaris. Es viu en un estat d'estrès constant, com si en qualsevol moment haguessis de treure el fetge per la boca de tanta tensió que s'acumula a l'estómac. Més que papallones, sembla que hi tinguis un escamot d'elefants ballant la macarena en plena rua del Carnaval de Cadis. Després d'algunes ensopegades (hi ha qui més, hi ha qui menys), els sentiments es relativitzen, s'aposenten, es tranquil·litzen i s'aprèn a conv