En patinet xu-xu-pa-pa-pa
Ja fa un temps que servidora, la motorista empedreïda que era, s'està tornant més sostenible i posa el seu granet de sorra per evitar que l'escalfament global ens fongui les neurones abans del 2030. Per això, últimament acostumo a desplaçar-me en patinet elèctric, mig gentilesa d'antics companys de feina. Intueixo que l'alcaldessa estarà orgullosa de mi, oi, senyora Colau? Malgrat els gargots multicolors que ens ha colat sa il·lustríssima als carrers de Barcelona d'ençà de la pandèmia en un intent de pacificar-los (o acolorir-los), circular en patinet per la ciutat no és pas una tasca fàcil. Us puc assegurar que és una autèntica quimera: carrils bici que s'acaben abruptament (com si arribessis a un penya-segat i haguessis de fer un salt al buit), vianants distrets que creuen sense mirar o que caminen fent esses per ocupar el màxim espai possible, motoristes que envaeixen el carril bici per avançar a la pole position del semàfor (confesso que la meva versió