El banquet dels mosquits

A l'estiu tota cuca viu. Però no només cuques, sinó també mosques, mosquits, abelles, formigues i altres insectes que fan una mica més incòmodes les nostres vacances.

L'estiu és època de festivals de música a l'aire lliure, cinemes a la fresca, mojitos a les terrasses i dormir amb el cul a la fresca. Totes aquestes eventualitats són aprofitades implacablement per la comunitat insectívora per omplir les reserves alimentàries amb vistes de la supervivència de l'espècie durant els mesos hivernals. Aprofiten qualsevol moment en què abaixem la guàrdia per abraonar-se'ns amb una ràfega de fiblades i deixar-nos l'epidermis com un vestit folcklòric de faralaes, ple de ronxes vermelles.

Per evitar aquest desagradable atac i minimitzar-ne en la mesura del possible els efectes, ens untem cada centímetre de pell nua, talment com un paó de Nadal que hem de cuinar al forn, amb un repel·lent de mosquits que ens deixa una dermis greixosa i un perfum típic que evoca els vespres d'estiu.

La saviesa popular ha desenvolupat un regitzell de mètodes per lluitar contra aquests desagradables visitants estacionals, uns de més rudimentaris i uns altres de més sofisticats. Tots formen part de la cursa armamentística que iniciem en arribar les primers calors de l'estiu.

Entre els mètodes rudimentaris hi ha la invasió de plantes que suposadament foragiten els convidats inoportuns i les espelmes amb aroma de citronel·la (jo crec que els mosquits s'hi atansen per enflipar-se i celebrar-hi un festa rave aprofitant l'aglomeració de sang fresca al voltant de la llàntia).

Altres mètodes més sofisticats passen pels aparells que rosteixen literalment l'insecte,  la cinta impregnada de cera d'abella en la qual s'hi enganxen i acabem tenint un bonic collage de naturalesa morta o una cinta de crocanti i per últim  les pastilles o flascons que s'endollen al corrent elèctric i deixen anar una aroma insecticida.

Algún savi amb mala sort pronuncià un cop la frase Si no pots amb l'enemic, uneix-te a ell. Així que ja ho sabeu, si després de fer ús de tot l'armament al vostre abast, no sou capaços de véncer aquesta invasió, deixeu-vos endur per l'olor de sang fresca i vampiritzeu-vos. Potser viureu millor en aquesta nova condició.

M'agradaria acabar citant Pere Quart, que en el seu bestiari li dedicà uns versos a tan inoportuns visitants:

La natura diligent ens procura
una bèstia per a cada molèstia.
Si a les fosques ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits, que treballen de nits.