Abnegats lectors de l'altra banda del món...
Com us ha donat per llegir el cabòries? Com l'heu descobert? No us espanteu, que no és una consulta. Últimament aquí anem ben servits d'això. La veritat és que m'afalaga que hi hagi catalans a diferents latituds que hagin trobat interessant el que escric (perquè suposo que sou catalans si llegiu el meu blog... o com a mínim feu l'esforç d'entendre'l) .
La qüestió és que jo també tinc curiositat per saber coses sobre vosaltres. No puc fer-hi res... servidora és curiosa de mena, ja em perdonareu. I com que una servidora no és un gat, la curiositat no em matarà pas. Així que disparo, aprofitant el micròfon del cabòries.
Com veieu i com viviu el xoc de trens que s'està vivint al vostre petit i llunyà país? Us agradaria ser aquí per viure aquesta situació històrica de ben a prop? Sentiu morrinya de la terra en un moment com aquest?
Obro parèntesi. Els qui som aquí ho vivim amb interès, una mica d'expectació i cert vertigen perquè a hores d'ara ningú sap com acabarà aquest joc de l'estira-i-arronsa. Potser el 10 de novembre apareix de sobte un ramal de la Falla de Sant Andreu que provoca el desplaçament del bloc tectònic de Catalunya i la separa físicament de la pell de brau. Aquesta sí que seria una escissió providencial, un senyal diví que tindria una única interpretació (a diferència de la Constitució). Ningú no gosaria pas posar-la en dubte. Seria equiparable amb la separació de les aigües que va provocar Moisès in extremis per salvar el poble hebreu de la persecució egípcia i conduir-lo sa i estalvi al Sinaí. L'escissió de Catalunya entraria o bé a les sagrades escriptures o bé al llibre Guiness per la porta més gran de l'era contemporània. Tanco parèntesi.
Fa temps que volia escriure-us d'una banda per agrair-vos la vostra lectura abnegada del cabòries i de l'altra per manifestar-vos el meu me llena de orgullo y honda satisfacción perquè hi sou, perquè feu sentir la veu dels catalans al món i sobretot perquè em llegiu. Continueu fent aquestes tres coses. Bé, de tant en tant podeu tornar a casa, per Nadal, com els torrons.
