RM

Els que hagueu estat sotmesos a una ressonància magnètica convindreu amb mi que  aquesta prova mèdica esdevé tota una experiència sensorial. És com travessar una porta dimensional vers un univers llunyà i desconegut. En primer lloc el fet d'estar tancat en un nínxol tubular on tens el sostre a tocar de nas ja és de per si una sensació inquietant . Com per patir de claustrofòbia!
La diversió comença quan l'aparell del dimoni s'engega i comença a emetre un ventall de ritmes propis d'una batucada. Si t'hi concentres pots arribar a identificar ritmes de tota mena: des del txumba-txumba més propi d'Skorpia (si encara existeix aquesta discoteca) fins a les notes introductòries del Bolero de Ravel. Paraula de melòmana!
I tota aquesta explosió de sensacions et regala els sentits durant mitja horeta, temps durant el qual compons la teva pròpia melodia rítmica made in RM i encara et sobra temps per fer la llista de la compra, repassar els temes pendents, recitar mentalment les declinacions llatines (oblidades des de tercer de BUP) i començar a redactar mentalment aquest post. Guaiteu si n'és, de profitós el pas per la màquina de ressonància magnètica. La recomano com a mètode antiestrès. És infal·lible!