El patiment té nom de dona
Ja comencem el patiment de ben petites. Quan comencem a menstruar. Fes-li entendre a una nena d'onze o dotze anys que a partir d'ara cada mes sagnarà, la majoria de vegades amb dolor abdominal. I no deixarà de fer-ho fins ben passada la cinquantena. Tots els anys fèrtils els passarà pendent de la visita incòmoda de la comunista, la cosa (com si es tractés d'un ésser monstruós amb cap de lleó i cos de serp), la Lady in red i tota mena de noms eufemístics per evitar esmentar-la en públic. Una murga i un patiment.
El patiment sublim de la dona arriba amb els fills, començant per l'embaràs: una etapa on l'ésser que estem gestant ens xuclarà fins a l'últim bri d'energia. Això es tradueix en estries, deteriorament dental, inflor de mans i cames, incontinència urinària, restrenyiment que provoca incòmodes morenes i un llarg etcètera de molèsties. Ara, res comparat amb el part, quan una pilota de deu centímetres ha de sortir per un orifici on de vegades és molest fins i tot fer-hi entrar un tàmpax o altres cànules més o menys ufanoses. Llavors, inevitablement, el metge practica un tallet amb la mateixa tranquil·litat com qui pela una gamba. Ja ho va avisar la Bíblia: pariràs els fills amb dolor. Doncs mira que bé...
I el patiment per als fills no s'acaba amb aquest tràngol. Ah, no! Ben al contrari. Patim per si no menja, per si menja massa, per si plora, per si no plora, per si dorm, per si no dorm, per si surt, per si entra, per si no estudia, per si estudia massa, per si no té amics, per si té massa amics... Una vida entregada al patiment.
Un altre patiment inherent a les dones és el que les àvies resumien tan brillantment amb la frase Per lluir s'ha de patir. Ja, però els homes no pateixen massa. Potser per això tampoc no acaben de lluir massa. O us penseu que és còmode caminar sobre uns talons d'agulla de deu centímetres, depilar-se l'entrecuix, portar faixes (bé, ara no es diuen així, però encara n'hi ha) o tangues (que se t'acaben clavant fins a les entranyes). Un autèntic calvari en nom del lluïment.
Dones del món, rebel·leu-vos contra el patiment. Deixeu-lo anar o delegueu-lo. Posem-hi fi.
