Salts en el temps
Fruit de la facilitat que ens ofereix la tecnologia, han proliferat els retrobaments amb antics amics i coneguts que la teva memòria (amb o sense raó) havia oblidat.
Un exemple que últimament es repeteix amb freqüència són les trobades amb els antics companys amb qui vas compartir les malifetes de l'educació primària, i a qui has trobat gràcies a les xarxes socials.
En el retrobament, orquestrat per dos o tres integrants de la classe, hi proliferen les expressions de sorpresa, sobretot pel canvi físic que han experimentat la majoria de companys de promoció. I és que el temps no passa en va i deixa rastres evidents en les cares, els cossos i molt sovint en les coronetes. Sempre hi ha l'excepció que confirma la regla, aquell individu/a el cos del qual és producte d'un pacte amb el diable, que desprèn absoluta perfecció per tots els porus de la pell. Què ha fet, tancar-se en una nau espacial i voltar durant trenta anys per l'espai exterior per evitar el pas del temps? Sort que la gran majoria hem patit l'evolució normal de qualsevol persona que ha viscut trenta, quaranta o cinquanta anys i tenim el cos adaptat a tanta experiència. Això converteix l'exponent de perfecció en un alienígena que focalitza tots els comentaris viperins de la resta de fèmines a qui el temps ha tractat amb la mateixa justícia global.
Una altra sorpresa que acostumen a amagar aquests sopars és la prosperitat i èxit que ha aconseguit el/la més afortunat/ada alhora de rebre els calbots i els comentaris menys afortunats i més cruels que els cervells d'infant són capaços de conferir i pronunciar. Estranyament, aquell que durant l'EGB era objecte de les gamberrades de la resta de companys, ara és un empresari emprenedor, un directiu respectat, un alt càrrec públic o neda en l'abundància que ofereixen els negocis il·lícits.
Una altra sorpresa que acostumen a amagar aquests sopars és la prosperitat i èxit que ha aconseguit el/la més afortunat/ada alhora de rebre els calbots i els comentaris menys afortunats i més cruels que els cervells d'infant són capaços de conferir i pronunciar. Estranyament, aquell que durant l'EGB era objecte de les gamberrades de la resta de companys, ara és un empresari emprenedor, un directiu respectat, un alt càrrec públic o neda en l'abundància que ofereixen els negocis il·lícits.
Un cop passada la sorpresa inicial, durant el sopar les converses es repeteixen: què tal? com va la vida? de què treballes? tens família? I s'acaben rememorant les anècdotes i batalletes més sonades, que acostumen a tenir un component il·lícit i tenen com a protagonistes els abnegats professors que aguantaven els estirabots de les nostres hormones alterades per l'adolescència.
Finalment, aquests sopars acostumen a acabar amb la promesa, no sempre complerta, d'aprofitar que s'han aconseguit totes les adreces actualitzades i ja s'ha trencat el gel creat en tants anys i fer una trobada anual. És la manera que tothom marxi content, o com a mínim ho fa veure, no és qüestió de quedar com l'antisocial del grup.Així, tothom s'acomiada amb un fins l'any vinent.
Promoció 1984-85 de l'escola La Farigola de Vallcarca: va por ustedes.
Finalment, aquests sopars acostumen a acabar amb la promesa, no sempre complerta, d'aprofitar que s'han aconseguit totes les adreces actualitzades i ja s'ha trencat el gel creat en tants anys i fer una trobada anual. És la manera que tothom marxi content, o com a mínim ho fa veure, no és qüestió de quedar com l'antisocial del grup.Així, tothom s'acomiada amb un fins l'any vinent.
Promoció 1984-85 de l'escola La Farigola de Vallcarca: va por ustedes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada