En moto xu-xu-pa-pa-pa

Barcelona és la ciutat ideal per anar en moto: Pluviositat baixa i fred suportable enmig del suau hivern mediterrani. Barcelona és per als motoristes el que és París per als enamorats: la ciutat ideal.

Tal com cantava en Pere Tàpies, engegar la moto és com tenir un orgasme sideral, notar la potència dels cavalls entre les cames els permet parlar de tu a tu amb l'asfalt.

No m'agrada generalitzar, però reconec que els moteros són una espècie a part. Van amb un coet al cul i la mà dreta girant la maneta de l'accelerador. I així es mouen per la ciutat: com una moto. Fent les habituals ziga-zagues aconsegueixen situar-se al capdavant de la filera de vehicles que esperen en un semàfor que el disc esdevingui verd i sortir estripant abans no els trepitgin les estriberes. Fins i tot quan condueixen vehicles de quatre rodes intenten fer les mateixes martingales per guanyar posicions davant dels vehicles que els precedeixen. 

L'Ajuntament ha tingut l'amabilitat d'habilitar-los carrils exclusius (els carrils intermedis situats entre els carrils dels cotxes). Els tres carrils de la ronda de Dalt es converteixen en cinc comptant els dos carrils exclusius per a motos. És una bona mesura per descongestionar l'atapeït trànsit d'aquesta via ràpida a quarts de nou del matí.

Va haver-hi un temps en què no era obligatori l'ús del casc, però de seguida es va veure que allò no funcionava. El primer intent d'entaforar el casc va consistir en permetre que les motos anessin pel carril BUS si els conductors portaven aquest artilugi protegint-se el cap. Recordo que en aquell moment es van començar a veure els primers cascos típics dels genets: molt glamurosos però poc eficients davant d'una caiguda en què s'arribava a tastar l'asfalt. Ara han après que la protecció és la pedra angular del motorista, un salvconduït cap a l'endemà d'una caiguda. La campanya posa't el casc, fica-t'ho al cap va donar els seus fruits i ara és gairebé impossible trobar un motorista sense la seva escafandra protectora.

Malgrat tot, l'essència no canvia i la filosofia del motero és la mateixa: Estripar l'asfalt i sentir la suau carícia del vent a la cara.