L'oblidat ritme de la nit

D'un temps ençà el trànsit nocturn dels carrers de la ciutat s'ha vist envaït per una nova espècie que se suma a la fauna que deambula ociosa pel ritme frenètic de les nits festives. Es tracta dels progenitors amb ganes de gresca, una espècie que fa un temps es trobava en perill d'extinció però que ara, gràcies a la reintroducció al medi nocturn que fan les Ampes d'una manera desinteressada, gaudeix de molt bona salut. El seu peculiar comportament la converteix en una espècie digna d'estudi.

Durant els dies laborables la probabilitat d'albirar algun membre d'aquesta espècie més enllà de les vuit del vespre és força baixa, però els dies festius proliferen en manades unisexuals més o menys nombroses pels locals d'oci nocturn més preuats de la ciutat. 

Les manades de femelles són fàcilment distingibles pel seu abillament exhuberant i pels seus crits gallinacis que posen en alerta la resta de fauna del local. Durant la setmana aquests individus assumeixen abnegadament i eficientment el paper de sostenidor de la família: tenint cura de la seva prole, assegurant-ne la intendència i mantenint convenientment polit el seu cau. Però algunes nits a l'any, generalment poques, fugen del seu rol habitual, recuperen la roba i les pintures de guerra  i surten del cau buscant la gresca que van tancar en una de les caixes de l'última mudança. 

Sopen assaborint àvidament cada mos que s'enduen a la boca amb la tranquil·litat que dóna menjar sense que cap personeta els empastifi la cara amb puré. Xerren pels descosits de qualsevol tema sense les constants interrupcions de les mateixes personetes que reclamen constantment l'atenció de les maneres més inverosímils possibles. Rememoren, després d'un llarg període d'abstinència, el gust dels combinats amb alcohol que, en altres èpoques havien estat la benzina que corria per les seves venes.
Finalment, en sentir els primers compassos de qualsevol tema mínimament ballable, surten a la pista i allà es desferma la bogeria: mouen espasmòdicament totes les parts del cos, fins i tot aquelles que havien oblidat que existien, com si el mateix diable les hagués posseït. Les melenes, habitualment ordenades i ben pentinades, voleien ferotgement escampant la flaire de productes de bellesa capil·lar. Sacsegen frenèticament uns malucs que gairebé han oblidat el moviment rítmic del balanceig musical, però per sobre de tot són felices.  Felices i  pletòriques per haver recuperat un mos d'aquella joventut, alegria i despreocupació que han perdut entre bolquers, nits de vigília i escaramusses correctives.

És la curiosa manera que tenen de desfogar-se de les cabòries d'estar per casa que cada dia les absorbeixen.