UU OOO, no tinc por!!!
L'olla exprés ja fa sis anys que bull amb la tapadora posada
i la vàlvula de seguretat ja ha començat a girar i a xiular amb insistència des
de fa unes quantes setmanes. Quin serà el final d'aquesta escena? Una
deflagració violenta o senzillament algú apagarà el fogó i l'ebullició anirà
perdent força fins que el guisat retorni a la tebior original?
Els entesos sabreu que els ingredients d'un bon brou es
classifiquen en dos grans grups: els ingredients sòlids, que donen sabor i
intensitat al plat (verdures, carcassa de pollastre, contracuix de gallina, os
blanc...) i els ingredients líquids, que aigualeixen (perdó, suavitzen) aquest
sabor.
I tal com es fa en el porc, els catalans ho aprofitem tot, tant els
ingredients del primer grup, que acaben formant part d'un plat tan nostrat com
la carn d'olla, de gust intens i ric en nutrients, com els ingredients del
segon grup, d'on surt un plat més suau i menys calòric com és el brou.
M'agrada força el brou, sobretot en èpoques fredes, però després
d'una ebullició tan llarga i intensa, el brou que en pot resultar pot ser un
producte revingut i de digestió pesada, no apte per estómacs delicats.
Enguany però, a pocs dies de l'inici de la tardor, l'època
on, passades les xafogors de l'estiu, ve més de gust consumir un brou ben
calentó, tinc indicis per pensar que aquest brou ens provocarà una indigestió
de ca l'ample. El dubte que ara m'assalta, més que fonamentat, és si després de la indigestió provocada per
aquell brou revingut en continuarem menjant, encara que es disfressi amb els
galets de nadal, o ens abocarem al plat més nostrat i potent com la carn d'olla?
Catalans, ara és l'hora de triar: el brou aigualit que ja no
ens sadolla la gana o carn d'olla potent
carregada d'olors i sabors nostrats? Tu ja m'entens!
