Qui diu que viure en parella és fàcil: les vacances
Per exemple, una de les visions més grotesques de la parella, difícil de veure durant l'any, és la migdiada, amb aquell filet de baba regalimant-li coll avall i mullant el coixí del sofà. Aquesta situació desmitifica la parella i la fa caure estrepitosament del pedestal diví on la vam col·locar el dia que vam notar papallones a l'estómac.
En sortir del vestuari de la piscina tenim la segona visió traumàtica: les carns ocultes durant l'època hivernal ara vessen ufanoses sobre la goma del banyador, que estreny la zona de flotació fins que fa aparèixer els sacsonets abdominals (substituts de la tauleta de xocolata que va lluir en altres temps)
Durant les vacances s'obre la veda a tot el que a llarg de l'any ens prohibim, limitem o obviem. Per això és fàcil de veure la parella en situacions grotesques per exemple llepant-se els dits després de xarrupar sense cap pietat ni vergonya el cap d'una cigala o lluint un magnífic bigoti d'espuma blanca després de beure la cervesa que no li ha regalimat panxa avall.
Però la situació més incòmoda en una parella és trobar-se cara a cara durant tot el dia i no saber què dir-se. Al llarg de l'any aquesta conjuntura pot passar inadvertida perquè no succeeix en massa ocasions (només coincidim mentre ens raspallem les dents, mentre sopem i mentre caiem estabornits davant la TV). En el període de vacances però, la convivència conjunta durant 24 hores aboca la parella a trobar-se en aquesta circumstància amb una freqüència alarmant. Es té massa temps per trobar els defectes de l'altre, vet-ho aquí!
Mal que ens pesi, hem d'acceptar, ni que sigui amb la boca petita, que les vacances no tenen el grau idíl·lic que ens volen fer creure les fotografies de webs d'ofertes de viatges, i en tornar a la quotidianitat respirem alleugerits.Quan algú es va treure de la màniga la frase tan típica com falsa de "fins que la mort us separi" que el mossèn pronuncia el dia del casament no s'havien inventat encara les vacances.
Durant les vacances s'obre la veda a tot el que a llarg de l'any ens prohibim, limitem o obviem. Per això és fàcil de veure la parella en situacions grotesques per exemple llepant-se els dits després de xarrupar sense cap pietat ni vergonya el cap d'una cigala o lluint un magnífic bigoti d'espuma blanca després de beure la cervesa que no li ha regalimat panxa avall.
Però la situació més incòmoda en una parella és trobar-se cara a cara durant tot el dia i no saber què dir-se. Al llarg de l'any aquesta conjuntura pot passar inadvertida perquè no succeeix en massa ocasions (només coincidim mentre ens raspallem les dents, mentre sopem i mentre caiem estabornits davant la TV). En el període de vacances però, la convivència conjunta durant 24 hores aboca la parella a trobar-se en aquesta circumstància amb una freqüència alarmant. Es té massa temps per trobar els defectes de l'altre, vet-ho aquí!
Mal que ens pesi, hem d'acceptar, ni que sigui amb la boca petita, que les vacances no tenen el grau idíl·lic que ens volen fer creure les fotografies de webs d'ofertes de viatges, i en tornar a la quotidianitat respirem alleugerits.Quan algú es va treure de la màniga la frase tan típica com falsa de "fins que la mort us separi" que el mossèn pronuncia el dia del casament no s'havien inventat encara les vacances.
