Qui dia passa any empeny
S'acosta perillosament el meu aniversari, natalici, "cumpleanys" o com carai vulgueu dir-li.
Quan som petits el dia de l'aniversari és com una nit de reis, com un matí al circ, com una revetlla de Sant Joan: màgic. Per un dia ens sentim el protagonista de la vida del nostre entorn: ens feliciten, ens estiren les orelles, ens ofereixen regals. Bufem les espelmes d'un pastís mentre tothom ens observa complagut. Què més pot demanar un nen? Té tota una vida per davant i moltes ganes de fer-se gran (de vegades massa ràpid).
A mesura que passen els anys i som conscients que això és un compte enrere, aquesta efemèride es converteix en una fita poc atractiva. Expressions com "qui dia passa, any empeny" o "més val fer-los que no fer-los" exemplifiquen amb una claredat ofensiva aquest sentiment, un sentiment que promou una societat que s'entesta a venerar la joventut i ignorar la vellesa d'una manera intencionadament maliciosa.
Últimament però, i gràcies a l'esclat de les xarxes socials, que s'entesten a recordar-te els aniversaris dels teus amics, et plouen felicitacions de tots els racons del teu univers. Fins i tot de racons que havies oblidat que existien, cosa que, sincerament, fa més (su)portable la festivitat.
Ets conscient del pas inexorable del temps quan es fa pal·lès en personetes que has vist néixer, que has tingut als teus braços, que buscaven recer en la teva falda i que poc a poc veus com comencen a aixecar el vol sense el teu ajut.
De vegades tinc el desig secret d'esdevenir la versió femenina de Dorian Gray (que no Christian Grey) i deixar que sigui un retrat qui sigui víctima dels senyals inequívocs del pas del temps.
Mentre la ciència no sigui capaç d'obrar un miracle com aquest, serà la meva cara la que s'omplirà de bosses als ulls, potes de gall i arrugues d'expressió; seran els meus pits els que continuaran confirmant la llei de la gravetat; seran els meus malucs els que aniran despenjant-se, i seran els meus genolls els que esdevindran més fràgils amb els anys.
Tanmateix, continuaré donant guerra a qui me'n demani i escrivint cabòries mentre tingui la suficient lucidesa i agilitat mental per fer-ho.
