Netes i polides

Maleeixo els ossos de la primera dona que va decidir arrencar-se el pèl corporal amb l'objectiu d'oferir un aspecte més abellidor. No conec persona més egoista que, amb aquest gest va condemnar el gènere femení i alguns individus del masculí a suportar la tortura de la depilació per tota l'eternitat : un cop més esclaves dels cànons de bellesa.

De vegades admiro alhora que envejo aquelles turistes que llueixen sense complexes unes prominents aixelles peludes i unes cames guarnides amb belles cortines de pèl que les protegeixen del clima extrem dels seus països d'origen. Com m'agradaria poder obviar el creixement capil·lar i lluir-lo orgullosa sense haver de passar pel tràngol de la depilació.

Encara tinc gravades a la retina imatges de la meva infantesa, on apareixen les veïnes suportant les estrebades que els propinava ma mare per desempallegar-se de les tires de cera calenta que arrencava pèl i pell. Com també tinc gravada a la memòria aquella fortor de cera cremada que emanava del cassó.

Tot i que la tècnica no ha variat massa, s'han incorporat tècniques més innovadores i més netes que fan més suportable (que no més agradable) aquest tràngol.

L'extensió de la tragèdia depèn del nivell de permisibilitat capil·lar, del llindar de dolor i la valentia de cadascuna. Entre les dones que en tenen prou en polir-se només les mitges cames inferiors i aquelles que prefereixen deixar-s'ho TOT (i quan dic tot és TOT) net hi ha un gran ventall de possibilitats i opcions.

La zona que ofereix més possibilitats són les engonals:

En les engonals brasileres, la cera ataca fins a deixar una tira d'aproximadament dos dits d'ample per evitar que  un incòmode borrissol tregui el nas per les vores de la roba interior.

En les engonals caribenyes, l'atac s'estén fins a la zona inferior, torturant la malaurada pacient que ha de suportar unes estrebades brutals que fan perillar la integritat de tan fràgil zona. Això sí, queda neta i polida per a qualsevol situació.

L'opció més agosarada i morbosa és l'engonal que autoanomeno Lolita, en què la neteja és total i absoluta, tant per sobre com per sota, com si hagués passat una brigada de neteja després de Sant Medir.

Que cadascú triï l'opció que més li convingui i apliqueu-vos una nova versió de la dita: Guanyareu la bellesa amb els crits que sortiran dels vostres llavis en cada estrebada.