Habitants incòmodes

Si hi ha un fenomen que perdura generació darrere generació, independentment de les modes, és la plaga dels polls. Són aquells visitants capil·lars que no han estat convidats en cap moment i en poques hores s'apoltronen còmodament aferrats a un cabell  amb la polsereta del tot inclòs (pensió completa, coctails a totes hores, cafè, copa i puro de fi de festa) i comencen una orgia reproductiva.

De poc serveixen les potingues comercials que en prometen un extermini ràpid, còmode i net, ja que les petites bestioletes s'erigeixen com a perfectes coneixedores de l'enemic i es fan fortes i resistents dins el seu bastió, al capdamunt d'una desafortunada testa.

Els remeis casolans són més efectius perquè no s'estan de romanços i ataquen sense contemplacions tant els paràsits com la cabellera: tot acaba morint d'asfixia. Qui no recorda aquelles estones eternes amb un cap prèviament ruixat d'alcohol i recobert amb plàstic: un extermini fulminant de la plaga que acaba passant factura a la salut capil·lar.

Com en tot, no hi ha res millor que l'artesania. Emulant els rituals de neteja dels nostres parents els ximpanzès, les mares es proveeixen d'una eina de tortura en forma de pinta i escorcollen tota la superfície capil·lar a la recerca de les petites bestioles o, subsidiàriament, dels seus ous.

En una societat en constant evolució, els polls no en són una excepció i també evolucionen per sobreviure en entorns més hostils i són més difícils de pelar.

Podríem adaptar mínimament una dita popular per concloure aquest apunt: Qui no vulgui polls que no vagi a l'era.