Carbassons, figues i altres hortalisses

Sortosament, queden enrere aquells anys en què calia arribar-se a Perpinyà per poder gaudir d'aquelles pel·lícules que apugen els ànims i altres parts de l'anatomia. Malgrat que ja han passat gairebé quaranta anys, el sexe es continua gaudint en la intimitat del dormitori (els més imcombustibles al marbre de la cuina, tot apartant l'enciam de l'amanida, o en els lavabos públics d'un museu). Encara hi ha gent a qui se li enrojolen les galtes a l'hora de demanar preservatius a la farmàcia o quan compren una pel·li porno. Tanmateix, aquest és un  gènere que gaudeix de molt bona salut, malgrat que tothom en nega ser consumidor habitual i limitar les seves experiències en passis esporàdics entre amics.
Ara que la crisi fa una volta més al nostre cargol, podríem encaminar les nostres passes emprenedores a  produir una saga d'aquest gènere: Les pagesetes incombustibles, Cent milles de viatge al centre del plaer, Carregant una bona manguera que apagui focs.
El punt de partida de qualsevol llargmetratge és el guió i els diàlegs. En la nostra empresa, aquesta partida pressupostària no suposarà una gran inversió perquè de cada cent paraules que pronunciïn els protagonistes, 94 seran onomatopeies velars i respiracions accelerades que desemboquen en una hiperventilació. Així doncs, feina feta i calers que ens estalviem... Això sí, cal pensar situacions prou creïbles perquè puguin acabar provocant encontres sexuals en un temps rècord, que l'espectador no espera veure el fil argumental d'Allò que el vent s'endugué, cal espavilar-se en aprofundir en el tema que ens ha d'ocupar: una trucada als bombers ha d'acabar amb una rebolcada amb el bomber musculat per la catifa peluda del menjador.
Potser caldrà invertir més esforços en aconseguir una bona ambientació, uns entorns suggerents perquè la comesa esdevingui més agradable: Per aconseguir-ho ens podem ajudar d'il·luminació tènue, espelmes sembrades per tota una estança, coixins al terra i un ambient Chill-out que convidi al que ha de convidar.
Una partida important on cal destinar força mitjans és en fer una bona tria dels protagonistes. Cal assegurar-nos que siguin visualment agradables, que estiguin en bona forma atlètica i siguin prou flexibles per adoptar postures impossibles i mantenir-les el temps necessari, i sobretot que tinguin una bona armadura per recórrer cent milles o les que faci falta.
I barrejant tots aquests ingredients amb un bon toc de sensualitat, erotisme i arts amatòries poc freqüents haurem cuinat un film que aixecarà passions, carbassons, figues i altres hortalisses. Que vagi de gust!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

En patinet xu-xu-pa-pa-pa

No en nom meu!

Doctor papus