Souvenirs i altres conyes marineres
Ara bé, qui no s'ha trobat mai amb l'atzucac d'agrair a un familiar o amic el detall d'un souvenir de les seves vacances? Quan el record és útil o s'encabeix dins els nostres estàndards de bellesa és fàcil fer aquest gest, però quan es tracta d'una quincalla d'utilitat i estètica dubtoses, cal recórrer a la diplomàcia per no semblar maleducat.
Qui no té a casa el calaix dels (mals) records? I els encabim allà fins que no hi trobem una sortida digna, per exemple la tòmbola per recaptar fons per a l'AMPA de l'escola
En aquest calaix dels mals endreços hi trobem una bona colla d'objectes que fàcilment podrien formar part de l'atrezzo d'una pel·lícula de misteri o de terror:
Les típiques boles de vidre on sempre hi neva. Quin malson!
Els insuperables maniquis vestits de faralaes, només superats pels toros amb banderilles clavades.
Les samarretes que contenen inscripcions o dibuixos obsens.
Els plats de ceràmica amb l'escut heràldic del municipi rubricat amb lletres barroques.
Les còpies a escala reduïda dels monuments més emblemàtics de la ciutat. Podem acabar tenint les set meravelles del món al prestatge de sobre la televisió.
Després de molts anys d'encabir en calaixos plens a vessar objectes inútils que m'han regalat amb més bona intenció que gust, he optat per donar exemple i idees i ara obsequio familiars i amics, els més directes que l'economia no està pas baldera, amb una mostra de la gastronomia típica de les terres que visito: vi, melmelada, formatge, dolços... Aquest any han estat obsequiats amb una caixa de deliciosos pastissets de Tortosa: cal reactivar l'economia del país. I és que ja ho diu la dita: Roda al món i torna al Born.
