Operació tornada
Ja hi tornem a ser: setembre ens aboca sense massa contemplacions a la crua realitat que ens tornarà a acompanyar durant onze llargs mesos. Enrere queden els dies en què ens esforcem de valent per fugir de tot allò que ens recordi vagament aquest període de letargia i vivim la vida d'algú altre durant uns escassos trenta dies. Però com passa al ball de la ventafocs, el rellotge toca les dotze campanades i aquesta fantasia s'esmuny per art de màgia i ens tornem a trobar al bell mig de la nostra trista realitat, les responsabilitats i la quotidianitat.
El primer revés que ens comença a transportar són les retencions quilomètriques de l'operació tornada, situades estratègicament a l'entrada dels tradicionals peatges de Martorell i la Roca. Milers de ciutadans anònims amb cara de pomes agres paguen religiosament per veure com s'aixeca una barrera bicolor que esdevé el portal d'entrada a les grans ciutats.
En arribar a casa ens trobem una nevera buida, unes prestatgeries plenes de pols i una bústia que vessa de factures, fulletons propagandístics i alguna postal perduda entre tanta paperassa.
La televisió ja s'ha encarregat d'anar-nos recordant que la tornada s'acostava amb anuncis de col·leccionables, fascicles i cromos de totes les temàtiques que, com l'escola, tornen als quioscos al setembre.
Però la tornada per excel·lència és la tornada a l'escola. Amb un regust agredolç ens separem dels petits de la casa després de dos mesos i mig de tenir-los 34 hores ininterrompudes (no és un error tipogràfic, els dies d'estiu en companyia dels infants arriben a ser inacabables. D'on treuen tanta energia?). Tanmateix la fase d'adaptació ja s'encarrega que no tinguem un trauma en separar-nos d'ells: tres horetes d'escola i cap a casa, que no és qüestió de sobrecarregar el sistema. Tant de bo els empresaris tinguessin aquesta delicadesa envers els seus treballadors quan tornen de vacances, que la reentrée és molt dura.
La butxaca tremola, amb l'ajut inestimable dels grans magatzems de tall anglès, quan arriba l'hora de subministrar el material escolar als infants: nous uniformes dues talles més grans, motxilles noves estampades amb els personatges del moment, estoigs que guarden llapis amb punta impecable, gomes milan nata d'una blancor lluent i colors alpino ben arrenglerats amb un ordre cromàtic perfecte. Tanmateix, la pitjor partida, de lluny, són els llibres de text. Costa d'entendre com encara hi ha escoles que no sociabilitzen els llibres en plena era de les tres erres (reduir, reciclar i reutilitzar).
Ben tornats i tornem-hi que no ha estat res!
