La vida en un anunci

Que bonics són els anuncis que fan a televisió... cantava la Trinca cap a la dècada dels 70, quan només hi havia dos canals televisius (la primera i l'UHF, que mai m'he plantejat què volien dir aquestes sigles) i no calia disputar-se l'audiència amb fosques estratègies comercials. 

Imagineu-vos què cantaria ara el trio de sexagenaris veient l'allau d'anuncis que se'ns cola cada dia a la nostra llar a través de la petita pantalla. Vivim immersos en un spot publicitari continu. Tot el que ens envolta té regust de pamflet propagandístic.

A l'hora d'esmorzar t'acompanya la sintonia del negrito de l'África tropical, que cultivando cantava la canción del culacao, alhora que veus aparéixer a la finestra la figura del gall matiner dels Fellogs Corn Flakes obrint exageradament el bec per emetre el seu cant despertador.

Neteges la casa a ritme de salsa amb una baieta piledda impregnada de Mister Trotter i esperes impacient l'arribada del majordom del cotó perquè certifiqui la impecable netedat que has aconseguit a les rajoles del bany.
Continues el matí ballant el rock del rellotge acompanyada d'una tropa de ballarins mentre el forn pirolític Bayla es neteja solet després de coure-hi un garrinet.

A migdia cuines una paella amb l'ajuda d'una gallina ranca i el seu sofrito...y trabajo que te quito,

Havent dinat, en George Clooney s'apoltrona al teu costat i plegats assaboriu l'intens sabor i aroma d'un cafè Mespresso mentre a cau d'orella et xiuxiueja els acords d'una de les melodies d'O Brother. 

A mitja tarda, enmig d'una classe magistral de Nanobiotecnologia aplicada, ets més llesta que la gana i l'enganyes encabint entre pit i esquena unes barretes energètiques Biomanai que  mantindran l'energia en nivells òptims per continuar prenent apunts frenèticament amb el Tic naranja en una mà i el Tic cristal en l'altra.

De tornada cap a la república independent de casa teva quedes amb un amic per posar-vos al dia mentre beus una de les cerveses més estrellades de la Mediterrània. Enmig de la conversa comença a sonar insistentment el politó de la teva Plackterry i a l'altra banda de l'auricular sents la veu de ta mare que et recorda insistentment que avui és l'aniversari del teu germà i sobretot facis el refotut favor de trucar-li per felicitar-lo.
I a la nit, quan la teva parella espera més de tu i el teu cos no acaba d'obeir les ordres conferides pel cervell, reses perquè faci efecte ben aviat la pastilleta de Tauritrón que has engolit fa cinc minuts en previsió de la festa que s'acostava.

Feta la feina, t'untes la cara amb una crema antiarrugues i un contorn d'ulls Coloreal, perquè tu ho vals i perquè vols endarrerir els efectes de l'envelliment sobre la pell.
En acabar el dia et disposes a donar via lliure als somnis més secrets entre llençols de setí comprats al tall anglès, on la primavera hi arriba abans que enlloc.
Tal com avança la ciència molt em temo que aviat ens interrompran el clímax d'un somni amb un Veurem el desenllaç del seu somni després de la publicitat. Tornem en cinc minuts. Manteniu-vos connectats a la fase REM.  Mecatxis!