Ja sopes a taula

Entre els onze i els catorze anys la sàvia mare natura atorga a les noies el dubtós privilegi de la fecunditat en forma d'incomoditat mensual. Talment com una cerimònia d'iniciació obliga al sacrifici de verges per a la seva perpetuació.

Arribat aquest punt en què veiem com s'escola la infància per un desguàs que no hem demanat, les dones ens veiem obligades a començar a tenir coneixements d'higiene femenina i de tots aquells productes i artilugis que ens acompanyaran, vulguem o no vulguem durant la nostra travessia cap a la feminitat.

Si ja és un maldecap pensar a comprar tampons, compreses, salvaslips i tot allò que ens ajuda a suportar els dies més femenins del mes amb la major dignitat possible, encara es fa més feixuc palplantar-se a la secció d'higiene femenina del supermercat i comprovar amb ulls atònits la incombustible varietat d'aquests productes. Les compreses normals, extrafines, amb ales, adaptables a tangues comparteixen els atapeïts prestatges amb els tampons mini, regular, super, superplus, amb aplicador, amb faldó...

Últimament se sent a parlar força d'un artilugi que substitueix perpètuament aquests productes d'un sol ús. Es tracta de la copa menstrual, un revolucionari invent de silicona en forma de calze que recull... bé, ja us ho podeu imaginar, oi? Ja em perdonareu però particularment no trobo que sigui un producte massa higiènic, per bé que segons alguns estudis sigui menys perjudicial que els productes d'usar i llençar.

Si he sabut mantenir-vos l'interès perquè arribeu a llegir aquest post, a aquestes alçades us preguntareu per quin coi de set sous he triat aquest títol. Què té a veure el sopar amb la menstruació? La resposta té a veure amb la meva particular vivència d'aquest viatge iniciàtic. Quan vaig tenir la gran sort de ser agraciada amb la primera visita de la dama de vermell, la meva àvia (al cel sia) va pronunciar aquesta dita, suposo que era força extesa entre les dones de la seva generació, però crec que actualment pocs sabran el veritable significat d'aquesta dita popular. Les dites canvien amb el temps, però la natura segueix el mateix camí.