Viu l'estiu

Arriba el moment que tots esperem en candeletes durant onze mesos: les tant desitjades com merescudes vacances d'estiu. És el moment d'alliberar-se de les responsabilitats i preocupacions laborals, llençar-les al mar i tenir ben a prop una xarxa per recuperar-les d'aquí a trenta dies.

Per a un ampli sector les vacances són sinònim de relax, de mandrejar amb un tinto de verano en una mà i un ventall a l'altra i fer bandera de l'expressió dolce far niente. Aquest tipus de vacances també acaben sent rutinàries: cada dia es repeteix la mateixa rutina: platja, dutxa, paella o la versió light d'un gaspatxo; migdiada bavejant a la típica gandula feta de tires de plàstic que deixen rastre a la pell, com si es tractés d'un fòssil; copa de gelat a la Jijonenca, sopar ràpid i a prendre la fresca a qualsevol terrassa d'algun passeig marítim ventilat per la marinada. Tot plegat embolcallat amb el perfum habitual de repel·lent de mosquits amb què ens hem untat cada centímetre de pell nua.
Hi ha un altre sector que aprofita les vacances per ampliar horitzons i s'escapa cap a terres més o menys llunyanes (depèn de l'obesitat del pressupost). Allà hi ha qui s'impregna dels costums, la dieta i fins i tot de la suor dels autòctons i canvia el seu estil de vida durant 30 dies, al més pur estil  de cronista de la cadena televisiva Cuatro. En canvi n'hi ha d'altres que es limiten a participar en un safari fotogràfic per deixar constància de la seva estada. Habitualment el patró d'aquestes fotografies és sempre el mateix: el protagonista sempre és el viatger i l'únic que canvia són els complements i el decorat de la instantània.

En tercer lloc tenim aquell sector que no té prou estrès en la seva rutina diària i aprofita les vacances per  fer maratonianes gincanes que els permeten visitar el major nombre d'hectàrees en el menor temps possible: és el turisme conegut amb l'expressió des de l'aire: Europa occidental des de l'aire, Amèrica central des de l'aire, Àsia continental des de l'aire...Organitzen meticulosament totes i cadascuna de les visites. Tot programat fins a l'últim detall. Cada minut té un monestir per visitar, una cala on banyar-se, un castell medieval on reviure una batalla feudal i una taverna marinera on degustar l'autèntic rom de canya.

Per últim parlarem del turisme urbà, que practica aquell sector que, per una raó o altra no disposa de vacances durant els mesos estivals. Tot i la incomoditat de treballar en els mesos més calurosos de l'any, aquests individus tenen el privilegi de viure durant 30 dies en una ciutat completament diferent: carrers buits de trànsit, innobrables propostes d'oci nocturn on espargir-se de les cabòries laborals, transports públics sense aglomeracions i amb una temperatura ambient més que agradable, ideal per passar la tarda llegint assegut en un vagó de la línia blava anant i tornant entre Cornellà i Vall d'Hebró.
Sigui quina sigui la vostra tria, gaudiu de les vacances.