Patim, patam, patum...
No és estrany imaginar que moltes de les cançons infantils que repeteix innocentment la nostra mainada hagin estat creades sota els efectes de substàncies psicotròpiques per incrementar la imaginació del compositor.
Comencem per una de ben coneguda: La lluna, la pruna constitueix el primer exemple documentat i musicat de família desestructurada en què els progenitors lluiten aferrissadament per la custòdia dels seus descendents. El pare no cessa de reclamar la filla llunàtica mentre la mare es nega reiteradament a complir el règim de visites que li pertocaria d'acord amb el conveni ratificat davant d'un jutge. Un segrest en tota regla, vaja!
I què me'n dieu de l'elefant que condueix despreocupadament una bicicleta entre els estels, mostrant descaradament les dues trompes? Seria una temptació difícil d'evitar per als eficients agents antiavalots que tanta feina tenen últimament amb el brot d'indignació popular.
També trobem personatges peculiars, com la marieta que vola vestida amb un lleuger picardies i que per un tros de pà amb mel ensenya el camí del cel a tot bon mariet que se li creui (i que cadascú visualitzi lliurement la naturalesa d'aquest cel), o aquell escarbat que perd oli abans de posar-lo en un llum, conegut pel nom artístic de Bum-Bum, però potser li escauria millor el sobrenom flis-flis.
Tampoc hi falten referències a la societat consumista i capitalista en què ens toca viure i malauradament viuran els nostres fills. Una d'aquestes referències la trobem en una masovera que compra compulsivament cada dia de la setmana amb l'únic requisit que el producte adquirit ha de tenir una rima consonant amb el nom del dia. No em negareu que no és carn de psicòleg, oi?
Com també seria un cas de divà l'assetjament que li fa el gall a la gallina al balcó, satisfent les seves necessitats més primàries a la vista de tohtom: un cas clar d'exhibicionisme en el món animal.
Suposo que la dita popular Qui canta els seus mals espanta té certa lògica si es tracta de cantar cançons d'aquest tipus.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada