Les petites formiguetes surten arrengleradetes

Catalunya és una nació de tradicions, i una de les tradicions que compta amb més participació popular (encara que sigui de forma involuntària) són les retencions de diumenge a la tarda tornant de la platja.  Aquelles fileres inacabables de cotxes en marxa intermitent (ara freno, ara accelero, amb un ritme patxanguero...) rodant per l'asfalt de l'N-340, de l'AP7 o d'altres vies que connecten les platges més poblades amb la ciutat més poblada. Qui no ha estat víctima involuntària d'una d'aquestes xacres de la societat benestant? Qui no ha patit en pròpia carn la lentitud del pas del temps en aquesta situació? Qui no ha gaudit amb la visió dels ocupants de cotxes veïns en situacions d'allò més grotesques (la copilot pintant-se les ungles dels peus mentre treu la llengua per concentrar-se, els nens esclafant bombolles de xiclet al vidre, la iaia que dorm amb un filet de baba regalimant-li barbeta avall, el conductor fent burilles i enganxant-les al volant, ...). És la cara amable d'aquest tràngol: el ritme gansoner i agònic permet veure certes intimitats que altrament seria impossible de poder captar si no es disposa de visió ultrasònica.

El colmo de la situació es produeix en veure un senyal de limitació de velocitat o un radar. Com si fessin mofa i escarni dels allí presents, aquests dispositius dissuasoris s'erigeixen imponents al marge de la calçada, fent valer el seu poder, en altres ocasions eficaç, però en aquella situació són la guspira que encén els ànims dels segrestats per aquella una retenció.

Perquè l'adjectiu més apropiat per aquesta incòmoda circumstància és aquest: ABSURDA. Una retenció és absurda en la mesura que no hi cap element objectiu que la provoca. De cop i volta, i sense observar cap anomalia sobre el terreny, la circulació esdevé fluïda, la retenció s'esfuma com per art de màgia i tot torna a la normalitat: la copilot deixa de pintar-se les ungles a causa dels sotracs del ferm, els nens es distreuen fent l'habitual pregunta Falta gaire?, la iaia es desperta per l'inici sobtat de la marxa i el pilot es concentra en la conducció deixant de banda els conductes nasals. I fins diumenge que ve.