Hi havia una vegada...

Deixaríeu veure als vostres fills pel·lícules com Abierto hasta el amanecer, Pesadilla en Elm street o Pulp fiction? Pel bé de la propera generació, espero i desitjo que la resposta majoritària hagi estat negativa.

Tanmateix, segur que més d'una vegada heu hagut d'explicar contes als nens perquè s'adormin. Us heu parat a pensar mai que el contingut macabre, gore o dramàtic dels contes més tradicionals els farien mereixedors dels antics dos rombes?

Sense remenar gaire, penso en el conte de les cabretes i el llop, en què una mare embogida, i amb la col·laboració dels seus fills com a còmplices, és l'autora material de l'esventrament d'un malaurat llop l'únic pecat del qual va ser satisfer l'instint més primari de tots: la gana.

El patiment cruel i despietat d'un llop és una constant en aquesta mena de relats. Fixeu-vos també en el conte de la caputxeta, en Pere i el llop o els tres porquets. En tots aquests contes el malaurat animal acaba esventrat, socarrimat o tirotejat. És la versió infantil del personatge malvat recurrent que trobem en moltes de les sagues cinematogràfiques més reconsagrades: el Jócker a Batman, el doctor No a James Bond o Lex Lutor a Superman.

Continuem analitzant els continguts no-autoritzats dels contes amb el de la Blancaneus i els set nans, on s'explica l'orgia febril i continuada que duu una barjaula al costat de set homes. El càstig li arriba quan, en un intent de mantenir una dieta equilibrada per desfer-se de totes les toxines acumulades entre tanta disbauxa, clava queixelada a una poma. Moraleja: la dieta sana mata, així de clar.
No seria estrany pensar que directors cinematogràfics com el gran Tarantino hagin buscat inspiració en els relats suposadament innocents d'Andersen o dels germans Grimm.
Després de veure la mena d'històries que expliquem als nens abans d'adormir-se, no m'estranya gens que els costi agafar el son i tinguin pànic de quedar-se sols a l'habitació, a mercè de qualsevol llenyataire disposat a esventrar-los per salvar les costelletes de xai que s'han cruspit per sopar.