Fent les maletes...

Aquest és el pas previ, el peatge que cal pagar per poder gaudir d'unes merescudes vacances.

Sempre fa mandra posar-s'hi perquè resulta difícil de preveure la roba que ens vindrà de gust posar-nos d'aquí a quinze dies en un indret que encara no en coneixem el clima. Resulta difícil fer una tria entre les peces de vestir que s'amunteguen a l'armari de casa i concedir a algunes d'aquestes peces el privilegi de treure-les a passejar per latituds on potser mai més tornaran a lluir-se.

És un exercici de previsió, meticulositat i sobretot condensació. 

Previsió perquè cal preveure totes aquelles situacions en què et pots trobar, per molt inversemblants que semblin.

Exercitem la meticulositat a l'hora de fer la tria de tots aquells objectes que podem necessitar lluny de casa. Hem de ser curosos per evitar portar un excés d'equipatge i ser sancionats amb un suplement per la companyia aèria de torn.
I finalment l'exercici més important, però alhora el més difícil és el de la condensació, perquè el producte de tota aquesta tria cal entaforar-lo en un escàs metre quadrat que cal tancar a la perfecció per permetre'n el trasllat sense el perill de perdre efectes personals pel camí.
Inevitablement, en arribar al lloc de destinació segur que ens enfrontem a situacions en què trobarem a faltar alguna cosa imprescindible: un paraigües perquè hem enganxat una inusual temporada de monzons, la llima d'ungles perquè el trist incident amb unes frontisses ha provocat una catàstrofe, un conjunt de roba interior ludicofestiu perquè contra tot pronòstic un atlètic grumm ens ha fet propostes no massa honestes,...
El que mai dels mais hem d'oblidar de posar a la maleta és una bona dosi d'alegria, aventura, despreocupació i un sobre de sucre per endolcir el moment més amarg de les vacances: la tornada.