Sempre plou sobre mullat

A petita escala la franja mediterrània també té la seva època de monzons. Ni de bon tros es presenta amb la virolència dels països tropicals però es deixa sentir amb contundència.

El clima mediterrani ens té molt ben acostumats: hiverns suaus i eixuts, i estius càlids però suportables. Però en arribar les estacions de peatge entre una i altra (primavera i tardor) els cumulunimbus guanyen terreny en un cel serè i deixen caure sobtadament i amb tota la mala llet de què són capaços aiguats que deixen ben xop més d'un transeünt desprovist d'un aixopluc de butxaca.

Qui no ha gaudit mai contemplant la força descarregadora d'una tempesta rere els vidres de casa estant, a recer de l'amenaça i tenint les cuixes enganxades al radiador? Un moment idíl·lic que canvia radicalment quan enlloc de veure la pluja rere els vidres, notes les gotes com regalimen cos avall, amarant tot el que troben al seu pas. Quan els pantalons xops se t'enganxen a la pell com un vestit de neoprè i et fan caminar com un pistoler al Far-West, la samarreta mullada delata les teves formes incòmodament i les sabates molles contribueixen a fer-te sentir com nostre senyor caminant sobre les aigües (amb molta menys fortuna). És moment de maleir els óssos del sant que té encomanada la custòdia de l'aixeta del cel.

Són xàfecs traïdors, que arriben sense avisar i es manifesten en gotes de la mida de mongetes de Santa Pau, llamps que condensen en una mil·lèssima de segon tota la llum del Big bang i trons que fan tremolar les entranyes de la terra.

Tot i les incomoditats que genera un xàfec sobtat, val la pena suportar-les amb la major dignitat possible esperant pacientment que amaini l'aiguat sota l'aixopluc que ofereix un balcó i resar perquè arribi aviat el moment més gratificant,  la calma després de la tempesta: l'olor de terra mullada o, en la versió urbana, l'olor de paviments i voreres nets, polits i refrescats.

La saviesa popular fa honor al seu nom i avisa de la inestabilitat d'aquestes estacions frontereres amb frases com A l'abril, cada gota en val mil;  Al maig, cada dia un raig, i Al juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny. 
No oblideu el paraigua.