La lluna, la pruna
Un d'aquests punts neuràlgics ha estat la muntanya pelada, un mirador privilegiat situat a cavall del districte de Gràcia i d'Horta-Guinardó, des d'on es pot gaudir d'una vista més que privilegiada de la ciutat. Allà desenes de caps inclinats cap a l'esfera celest buscaven la protagonista per tots els racons, però la reina de la nit s'ha fet esperar i no ha estat fins ben passades les deu que ha fet la seva aparició estelar.
Fins aquell moment es podria parlar d'una concentració de desencantats (no goso dir indignats perquè actualment aquesta paraula té massa connotacions). Els més impacients feien mitja volta renegant contra els astrònoms que havien predit un eclipsi lunar fins al moment inexistent. Els nens, més encuriosits, enfadats amb els pares que els feien tornar cap a casa sense haver presenciat l'espectacle que se'ls havia promès (però si encara no he vist res!). Aquells erudits que, per mitigar l'avorriment dels congregats, intentaven fer una classe magistral d'astronomia. I finalment els il·luminats, que s'estranyaven que ahir la lluna es veiés millor que avui (vés per què deu ser??)
Finalment ha aparegut el satèl·lit tenyit d'un tènue to rogenc mig amagat entre una mena de boirina. Entre els espectadors pacients que han decidit quedar-se s'ha estès, en primer lloc un sentiment de victòria per haver trobat una agulla en un paller, però ràpidament aquest sentiment s'ha convertit en desencís per una visió tan poc espectacular de l'eclipsi.
A mesura que avançaven les fases del fenomen i l'ombra de la terra retrocedia, la visió resultava cada cop més espectacular i els presents veien recompensada la llarga espera, fins que cap a un quart d'una tothom ha donat per finalitzat l'eclipsi i s'ha retirat muntanya avall amb l'estómac ple i l'ànim satisfet. I és que la lluna ens han permès trencar la rutina i anar a sopar a la seva no-llum.
I és que no hi ha res millor que la mare de la ciència, la paciència.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada