Qui diu que viure en parella és fàcil? La televisió

Fins ara havíeu cregut que la tercera en discòrdia en la vostra relació de parella era una pàjara, un pendó que, sense adonar-vos-en, us havia robat l'atenció i  els compliments del vostre company. Però ara i aquí us confesso que aquesta bagassa la teniu ben aprop, dins de casa, al menjador, i en un lloc privilegiat, en una mena d'altar pagà: la televisió.

El primer punt de discòrdia és establir la propietat del comandament a distància. Amb el coneixement de l'evidència que qui tingui el comandament tindrà el poder sobre l'andròmina, els membres de la parella s'enfronten en un duel al més pur estil Western i despleguen el seu arsenal més letal per aconseguir el preuat trofeu. Un cop acabada la pugna el vencedor s'alça victoriós brandant el trofeu del comandament a la mà dreta en senyal inequívoc de domini i el vençut esgrima tota mena d'arguments per restar legitimitat al combat i demana un repartiment equitatiu del poder sobre l'imperi televisiu.

Atès que el vençut no accepta la seva derrota, s'imposa un segon punt conflictiu: la tria dels programes. Com era d'esperar les preferències televisives d'un i l'altre no coincideixen. Mentre que un s'inclina per una programació més activa (on l'activitat l'exerceixen uns tercers mentre ell/a resta ben apoltronat), l'altra prefereix un tipus de programació més emotiva (que passa per omplir de mocs i llàgrimes un mocador).

Després de la discussió per decidir la programació, la durada de la qual depèn del llindar de resistència a la pressió, l'escena acostuma a repetir-se: el membre que ha imposat el seu criteri  es catapulta kikos cap a la boca mentre fixa la mirada en la petita pantalla i es deixa lobotomitzar el cervell per les imatges que hi apareixen en un intent de fugir del camp de batalla que s'ha generat a la sala d'estar. Mentrestant l'altre membre, derrotat, adopta una posició semihoritzontal respecte del sofà disposat a deixar-se endur per Morfeu mentre un brunzit monòton llisca pel seu conducte auditiu.

Vistes aquestes desavinences, hauríem de reivindicar que la cerimònia del matrimoni  conclogués amb un lapidari fins que la televisió us separi.