Excessos moneros
Dilluns de Pasqua ve a ser el Nadal de la primavera: atipar-se fins a rebentar de mones de fruita, de sara, de mantega, de fruita, però sobretot de xocolata. La xocolata és el producte estrella d'aquesta època, treballada de totes les maneres possibles i inimaginables, amb la forma de tots els ídols dels petits: Bob esponges pilotant bimotors, Kittys multicolor, spidermans emmotllats, princeses que s'enreden amb els seus propis cabells, futbolistes grenyuts perseguint pilotes de xocolata ... i tots, absolutament tots, envoltats de múltiples plomes de colors i pollets de textures d'allò més suaus. En un altre context, tanta ploma i tan pollet suau convertirien aquests ídols xocolatejats en icones de la festa de l'orgull gai.
Potser us semblarà estrany, però a casa meva els nens tenen dues mones: una del padrí i una altra de la padrina. Amb aquest versió alterada de la tradició el dia de Pasqua s'arriben a ajuntar pel cap baix vuit pastissos al dinar familiar. Amb aquesta sobrecàrrega de dolçor, després de poder triar i remenar a cor que vols entre els vuit tipus de mones un ha de fer un esforç doble: el primer per encabir tant producte pastisser i el segon per depurar el cos de tant excés calòric i colesteròlic. No és estrany doncs que els dies posteriors al dilluns de Pasqua intentem redimir-nos de tant pecat cacauero amb l'anomenat "choque la pinya", que consisteix a consumir a totes hores aquesta fruita en altres temps exòtica fins que la diurètica faci el seu curs descendent i resar per no haver de fer mai Pasqua abans de Rams.
