Virus inoportuns

En arribar els dies festius els virus sembla que troben un bon caldo de cultiu per escampar-se entre els abnegats treballadors que han acomplert amb diligència les responsabilitats durant els dies laborables. Tan aviat es posa el peu al carrer un divendres a la tarda (amb sort al migdia) tot un escamot de virus, bacteris i altre artilleria bioquímica ens espera per atacar-nos i obligar-nos a fer llit els dos dies festius que tan merescudament ens hem guanyat amb la suor del front (tal com va vaticinar Crist a Adam i Eva al paradís després d'haver trencat el pacte pomeril).

Durant dos dies som filtrafes humanes que s'arrosseguen per la casa com ànimes en pena, moquejant constantment, tremolant incontroladament i amb el cervell a punt d'esclatar i escampar les vísceres per les immaculades parets del dormitori. El termòmetre intenta inútilment contenir el mercuri, que amb una potència inusual grimpa per la cànula que el reté. Les medecines s'amunteguen a la tauleta de nit. El nostre únic aliment és el líquid que afavoreix l'engoliment del còctel farmacològic que ens ha receptat el metge de guàrdia, que després de 16 hores d'espera agònica s'ha dignat a aparèixer per casa.

I miraculosament, durant la matinada de dilluns, el cos recupera el vigor i l'energia perduts a mitja tarda de divendres i podem tornar a treballar dilluns al matí com si no hagués passat res. Hem patit el que es coneix com  malaltia breu, lleu, sobtada,  i TORRACOLLONS, que ens fot enlaire els dos únics dies de la setmana que tenim per tornar a ser persones ocioses i alterar la rutina quotidiana dels dies laborables.