Qui diu que viure en parella és fàcil? La cuina

D'un temps ençà l'home (entès no com a genèric sinó com a la part masculina de la parella) ha envaït un espai que fins no fa gaire era el regne on la dona arribava a la seva plenitud: la cuina. Aquesta invasió ha provocat canvis en els mètodes de treball, en els criteris d'ordenació i fins i tot en la filosofia. Abans la dona era la mestressa i senyora d'aquests escassos metres quadrats, però ara alguns homes han descobert aquest mètode per realitzar-se culinàriament i la cuina ha esdevingut un altre espai de friccions entre la parella.

Quan només hi ha un individu que actua a la cuina només hi ha un ordre, però amb dos cuiners sorgeixen dos criteris d'ordenació: un deixa més a mà els ingredients més freqüents i un altre els ordena alfabèticament, seguint una ordenació enciclopèdica.

Amb un sol usuari, la cuina es manté tan (des)ordenada com un vol, però amb dos usuaris, l'ordre esdevé un cavall de batalla. Un neteja els estris així que els acaba d'utilitzar (simultanejant les tasques de xef amb les de pinxe) i l'altre amuntega tots els estris bruts com si hagués de batre un rècord Guiness)

La concepte culinari també és destapa com un tema de fricció: mentre un cuina els aliments per a la supervivència dels membres de la unitat familiar, l'altre experimenta amb els ingredients per elaborar plats més dignes d'un laboratori que d'una llar (esferificacions, reduccions, glassejats, deconstruccions,..)

Mentre un planifica marcialment tots els menús amb les corresponents llistes de la compra classificades per partides alimentàries, l'altre és un artista en l'art de la improvisació gastronòmica (seguidor de la filosofia aquí et trobo aquí et cuino).
Un altre comportament que és objecte de crispació és el que es coneix com a satel·lit. Un membre de la parella s'ha posat el davantal disposat a cuinar l'àpat de rigor quan arriba l'altre membre, completament aliè a aquesta elaboració i, per desesperació del cuiner legítim, remena el contingut del recipient que hi ha coent-se al foc. Aquest comportament és interpretat com una deslegitimació i una pèrdua de control sobre l'activitat.
Potser és veritat que on mengen dos en mengen tres, però, pel bé de la relació, no és pas veritat que on cuina un en puguin cuinar dos.