Qui diu que viure en parella és fàcil? El bany

Un cop superades les primeres desavinences sobrevingudes al dormitori, la parella s'enfronta a un nou tipus de friccions més íntimes: les que s'esdevenen en el si de la cambra de bany, un espai difícil de compartir atesa la naturalesa de les accions que s'hi duen a terme.

És precisament en el bany on trobem el primer senyal inequívoc d'una convivència: el raspall de dents. Aquest petit objecte constitueix l'avanzadilla del desembarcament general que inevitablement es produirà més endavant. Un cop entra al bany el raspall de dents de la parella, els esdeveniments es precipiten i no hi ha qui els aturi.

Lligat amb el raspall trobem el primer element distorsionador: la pasta de dents. Una acció tan aparentment inofensiva com prémer el tub per treure'n la pasta constitueix un veritable maldecap. Hi ha qui, amb seny i bona praxi exerceix la pressió a la part baixa del tub, facilitant el desplaçament de la pasta cap a l'exterior. Altres exerceixen la pressió enmig del tub, creant-hi un embús que impedeix que el producte circuli amb fluïdesa.

El segon  element de fricció dins el bany és l'inodor, més concretament la tapa. Hi ha qui sempre la deixa tancada com si per allà s'hagués d'escolar la felicitat conjugal i en canvi hi ha qui la deixa oberta per sistema, per escampar ferums incòmodes arreu. 

No obstant això, aquesta no és l'única desavinença que té com a punt neuràlgic l'inodor. Les fèmines acostumem a crispar-nos amb la falta de punteria de la parella. Què els costaria centrar-se en el què fan i no mirar les mussaranyes del sostre. És més, per què no adopten la nostra postura asseguda? Segurament s'hi trobarien més còmodes i podrien embadalir-se amb qualsevol pensament testostirònic.

Els mascles també tenen el seu cavall de batalla amb les dones: el manyoc de cabells que intenta (evidentment sense èxit) escolar-se pel desguàs de la dutxa. I no cal que dissimulem, que són nostres, la seva extensió ens delata. Va, noies, siguem polides i recollim les nostres despulles capil·lars, que el desguàs no és un cementiri de melenes.

Al costat de l'indodor trobem un gadget imprescindible en aquest context: el paper higiènic. Sempre hi ha algú que es troba el rotllo esgotat en el pitjor moment i se'n recorda de tota la parentela de la parella. Tant costa posar-ne un de nou quan s'acaba?

Les desavinences també afloren quan cada membre té un concepte diferent de la intimitat. Hi ha qui s'ha de concentrar en solitari i prefereix mantenir certs moments d'absoluta introspecció i no mostrar-se públicament en una situació incòmode i compromesa. En canvi hi ha qui prefereix fer-ne un acte públic per refermar la confiança conjugal, atorgant així, segons la seva opinió, solidesa a la relació.

Com veieu, el bany continua constituint un element de fricció en la convivència d'una parella. Però encara en queden d'altres. Us quedareu per descobrir-los?