Qui dia passa any empeny

Tot i que aquesta frase no tingui un ús massa generalitzat, la sensació que defineix sí que és universal. Tanmateix és una sensació que augmenta amb l'edat.
Durant la infantesa sembla que el temps viatgi en tartana, potser perquè no som massa conscients de la mètrica temporal fins ben avançada aquesta etapa i perquè és una etapa en què la impaciència juga un paper molt important: tenim pressa, molta pressa per fer-nos grans i poder fer totes aquelles coses que en aquell moment ens són vedades.
El temps canvia de mitjà de transport el dia que algú més jove se'ns dirigeix amb un ofensiu senyor/senyora quan tu encara tens al cap sortir de marxa, buscar rotllets d'una nit i només et preocupa aprovar totes les assignatures al juny. La tartana és substituïda pel cotxe i, tot i les limitacions imposades per llei a aquests vehicles, la velocitat del temps augmenta considerablement.
El tercer canvi de mitjà de transport del temps es produeix en assumir el rol de progenitor: del cotxe passa a viatjar en AVE.  La seva condició etèria li atorga certes bonificacions en el preu del bitllet, si no seria prohibitiu fins i tot per al temps. És en aquesta etapa quan medeixes els pas del temps a partir de les festes d'aniversari dels fills (el calendari es regeix d'acord amb aquesta data)  i no recordes l'última vegada que vas poder gaudir de la música en directe del teu grup de música favorit.
L'últim transbordament el fem quan algú se'ns dirigeix amb el títol honorífic d'avi/àvia. En el moment que ets conscient que algú que has vist néixer ja sobrepassa el mig segle, és llavors quan el temps inicia la travessa més veloç: a partir d'ara el temps viatja en avió, per ser més exactes en concorde. 
Però si el passat ja ha passat i el futur encara no ha arribat, dediquem-nos a gaudir del present. Cada present és un granet de sorra en la nostra existència, i la nostra vida serà la suma de tots els presents. Apliquem la filosofia dels Lax'n Busto: Seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps. Cada instant és únic, no es repetirà, per tant, carpe diem, amics.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

En patinet xu-xu-pa-pa-pa

No en nom meu!

Doctor papus