Pluja de caramels
Ahir era Sant Medir i, com cada any, l'escena es repeteix incansablement: piles i piles d'adults a primera fila que aparten les criatures per aconseguir ocupar un bon lloc durant el pas del seguici. Atès que a la gran majoria la lumbàlgia els impedeix ajupir-se per arreplegar els caramels que llencen les colles amb més o menys potència, han de buscar solucions alternatives per aconseguir un bon botí.
Uns opten per la solució parabòlica: subjecten paraigües en posició inversa per aconseguir capturar un nombre més elevat de dolços, i uns altres opten per una solució menys tècnica: duen bosses de plàstic plenes a vessar de caramels, però tot i així, encara s'acosten als cavalls demanant (en ocasions pidolant) grapats i més grapats de dolços.
Les peces més valorades són els xumets de caramel, els petazetas i els palotes. La lluita per aconseguir un d'aquests trofeus esdevé aferrissada en advertir algun proveïdor d'aquests dolços. Llavors el manat afamat ataca sense pietat, envoltant el cavall del malaurat individu fins al punt de no deixar-lo avançar, emulant Es Jaleo menorquí.
Uns opten per la solució parabòlica: subjecten paraigües en posició inversa per aconseguir capturar un nombre més elevat de dolços, i uns altres opten per una solució menys tècnica: duen bosses de plàstic plenes a vessar de caramels, però tot i així, encara s'acosten als cavalls demanant (en ocasions pidolant) grapats i més grapats de dolços.
Les peces més valorades són els xumets de caramel, els petazetas i els palotes. La lluita per aconseguir un d'aquests trofeus esdevé aferrissada en advertir algun proveïdor d'aquests dolços. Llavors el manat afamat ataca sense pietat, envoltant el cavall del malaurat individu fins al punt de no deixar-lo avançar, emulant Es Jaleo menorquí.
Segurament, l'explicació més convincent per a aquest comportament més propi d'un caçador-recolector neolític que d'una persona civilitzada és que es deixen endur per l'eufòria de la festa, com si fos l'autèntica crida de la selva, i posen en pràctica la locució donde fueres haz lo que vieres, però els acaba vencent l'avarícia i tornen a casa ben carregats.
La meva pregunta, també recurrent anualment, és què en fan després amb els quilos i quilos de caramels que han recollit? Segur que s'acaben fonent i esdevenen una amalgama enganxifosa d'un color indefinit que s'escampa al fons d'una fruitera de vidre.
Malgrat tot, Sant Medir continua essent la festa més dolça de Barcelona. Visca Sant Medir (encara que plogui)
