Petites grans pèrdues

Diners,  respecte, mitjons, temps, Nord, vergonya, claus, dignitat, virginitat. Quin creieu que és l'element que uneix tots aquests conceptes?

No hi busqueu cap explicació filosòfica. És ben senzilla i quotidiana. Hi ha coses que han vingut al món per acomplir un sol objectiu: perdre's.

Davant la pèrdua d'un objecte material el cos reacciona inicialment amb una sufocació sobtada, directament proporcional al nivell de dependència que tinguem de l'objecte en qüestió. Els cinc litres de sang que corren per les nostres venes abandonen la seva tasca vital de mantenir irrigades totes les extremitats del cos i es precipiten com un tsunami cap al cervell, provocant una autèntica mascletà interior, com si una vintena de timbalers del Bruc s'haguessin instal·lat entre els plecs del cerebel i toquessin a l'uníson la marxa turca de Beethoven.

Passada aquesta entrada triomfal, el cos es relaxa i entra en la fase de negació de l'evidència, assegurant-nos a nosaltres mateixos que aviat trobarem l'efecte al lloc més inversemblant, que només es tracta d'un oblit momentani de la seva localització (un eufemisme de la locució On coi l'he entaforat?).

Un cop el nostre ego tocat accepta l'evidència de la pèrdua, arriba la fase de ràbia, que cada individu expressa de maneres ben diverses: n'hi ha que ploren desconsoladament com un infant a qui li han negat el caprici d'una presa de xocolata, n'hi ha que colpegen els seus punys contra qualsevol superfície que gosi posar-se-li al davant i fins i tot n'hi ha que canalitzen tota aquesta energia component una cançó reivindicativa sobre la reproducció del calamar neerlandès en captivitat.

Finalment no ens queda cap altre remei que acceptar la pèrdua amb serenitat i iniciar els tràmits per substituir l'objecte perdut i esmenar les possibles alteracions que ha provocat la pèrdua en la nostra vida quotidiana. 

Qualsevol nit pot sortir el sol i en qualsevol moment trobareu el que heu perdut (però sempre després d'haver-lo substituït). És llei de murphy.