Obre fàcil

Potser el nostre principal problema és que no llegim. Ja ho vaig esbombar públicament al post paper mullat: els mediterranis acostumem a tirar pel dret i fem cas omís de qualsevol instrucció que vulgui dirigir les nostres accions. Som ànimes lliures, cervells desbocats amb la convicció que la locució Obre fàcil escrita a l'extrem d'alguns envasos plàstics, metàl·lics, de cartró o tetrabrics és el lema d'una nova campanya per fomentar la promiscuïtat entre la població femenina.

En descàrrega dels milers d'individus mediterranis que practiquen la filosofia de tirar pel dret, he de dir que alguns obre fàcils tenen poca cosa d'obre i encara menys de fàcils, però, tant costa intentar-ho? Com a mínim es dóna l'opció a comprovar la (poca) operatibilitat del dispositiu d'obertura. En aquest cas adaptaríem el principi d'innocència de l'àmbit judicial i aplicaríem el benefici del dubte.

Els obre fàcils més perillosos són els de les llaunes, que acaben esdevenint  autèntiques armes blanques. Amb la mateixa facilitat que pretenen que l'obris, t'has seccionat la falange del dit que subjecta amb dificultat l'anella que suposadament t'ha de facilitar l'obertura del recipient.
Tampoc no són gaire millors els dispositius dels tetrabricks, tot i que últimament se'n troben de molt avançats tecnològicament parlant, que fins i tot contenen una tapa. Per això no és estrany trobar solucions dràstiques a l'hora d'obrir un tetrabrick, que passen per fer cas omís a la suposada facilitat que atorga el dispositiu i obrir el recipient utilitzant els mètodes de tota la vida, menys tècnics però més efectius. I és que de vegades la facilitat passa per fugir de la tecnologia i adoptar les solucions més tradicionals.