Mites sobre rodes

El món del transport privat va experimentar tota una revolució amb l'aparició dels primers cotxes utilitaris, aquells que, tot i ser un esforç econòmic important, el proletariat va aconseguir comprar signant  una lletra cada mes.
De llavors ençà han estat molts els models mítics que han conduit els membres d'aquest estament social, cofois i plens del prestigi que donava ser propietari d'una d'aquestes andròmines.

Un dels primers utilitaris aparegué durant els anys 50. Fou un tal Biscuter: una closca de nou descapotada que tenia l'avantatge de ser aparcat amb les mans, sense necessitat de fer anar el volant, només calia aixecar-lo i encaixar-lo en el forat. Actualment aquesta utilitat seria força més valorada que els dispositius infrarojos que t'assisteixen durant l'aparcament , ateses les dimensions dels escassos forats que es troben.

Segurament el cotxe més popular de la factoria estatal és el 600. Amb aquest utilitari, les famílies de la dècada dels 60 van començar a gaudir de caps de setmana lluny de la ciutat i de les primeres aglomeracions a les corbes del Garraf després d'haver engolit una paella vora el mar. L'única mesura de seguretat de què disposava el vehicle era l'envasat al buit: en cas d'accident l'alta ocupació habitual del cotxe impedia que es pogués moure ni un pèl en el seu interior. I és que nou persones i un canari era un aforament massa elevat per a un habitacle d'amb prou feines un metre cúbic.

El petit 600 va evolucionar cap al novedós 124, dins el qual els 9 ocupants i el canari disposaven d'un òptim nivell de confortabilitat, escoltant el fil musical de Carrousel deportivo interromput periòdicament pel Soberano, es cosa de hombres.
Seguint el recorregut de cotxes mítics, no podem oblidar el dos cavalls. Els seus amortidors, que acompassaven rítmicament els moviments, el feien el cotxe preferit de les parelles en edat de merèixer homenatges.

També van marcar una època una sèrie d'utilitaris que van permetre els conductors novells estrenar-se en el noble art de la conducció. En aquest grup hi trobem, entre altres, el 127, l'R5,  i el Panda, a qui els germans Estopa van fer aparèixer en una cançó després de tenir-hi un pinyaco por la raja de tu falda.
Entre el vell biscuter i els cotxes actuals hi ha un salt qualitatiu important, tant en la potència com en la confortabilitat i prestacions, però no em podeu negar que el veritable avenç es va produir amb el pas de la tartana al cotxe. Per tant, ara tocaria un altre salt important, que deixés enrere el cotxe i ens acostés a exemplars en miniatura de l'enterprise per omplir l'avinguda Diagonal d'aquestes píndoles flotants.