I tu qui ets?

Qui no ha passat mai pel tràngol de buscar un substantiu que identifiqui la persona amb qui es comparteixen vida, miracles (sobretot el de la vida) i desgràcies (encara que siguin minses) davant d'altres persones. És una tria difícil i del resultat es deriven implicacions futures:

L'opció més formal és la de marit o muller, substantius amb solera que tenen força tradició entre un ampli ventall de generacions que han crescut a recer de la dictadura d'en Siset i dels primers anys de la democràcia. És el substantiu per excel·lència que descriu de la manera més tradicional possible aquella persona amb qui s'ha passat per l'altar amb més o menys pompa, se li ha tallat la corbata al nuvi, s'ha rifat la lliga de la núvia i Déu o un jutge (en absència del primer) han certificat la unió matrimonial.

Una altra opció que últimament ha proliferat és el vocatiu parella ja que dóna resposta a una necessitat creixent de designar una persona sense especificar-ne el gènere (masculí o femení). Ateses les escasses connotacions genèriques és el substantiu preferit per aquelles persones que no volen escampar la seva tendència sexual als quatre vents i prefereixen mantenir una discreta indeterminació en aquesta faceta de la  vida. Són parelles que responen a la condició de parelles de fet, perquè, tot i no tenir cap certificat emès per l'autoritat civil o eclesiàstica de torn, de fet són parella estable.
L'opció company/a és la tria amb més seguidors entre les parelles de professionals liberals, emmascarats darrera d'unes ulleres de pasta i grans consumidors de cultura alternativa, pel·lícules vietnamites en versió original i makis servits en porcellana blanca en restaurants sense cadires mentre elogien les virtuds de les últimes tendències orientals en el control del Karma.

El substantius xurry, xorby i morcy són propis de la generació del tunning, aquella que durant les tardes festives es passeja amb una desinvoltura inhòspita pels centres comercials i en caure  la nit es concentra en una plaça plena a vessar de semblants amb qui comparteixen botellon, accelerades i duels automobilístics.
I si hem de fer cas del refrany, primer busqueu el barret que millor us escau, i un cop us el poseu ja pensareu com l'anomeneu, que el nom no fa la cosa.