Documentats fins a les dents

Amb una tecnologia que avança a una velocitat trepidant, no aconsegueixo arribar a entendre per què encara hem d'anar carregats amb tres mil i una targetes de tots colors.

És un acte d'heroïcisme que el moneder aguanti la càrrega feixuga de la munió de targetes que entaforem en el seu interior. Entre la documentació oficial, targetes d'entitats financeres, targetes de comerços, títols de transport i targetes de visites, arriba un punt que el desgraciat moneder es veu obligat a deixar-nos veure les seves entranyes, ofegat per la pressió que suporta el seu interior.

Els fabricants de bitlleters haurien d'adaptar les seves creacions a les necessitats vitals dels consumidors, que no en tenen ni per començar amb els vuit espais de sèrie destinats a aquests petits gadgets plastificats. Haurien d'inventar una mena d'acordió desplegable adossat al compartiment actual que ens permetés mostrar tota la col·lecció de targetes amb un cop de canell.

Una solució passaria per portar una sola targeta que ens servís per identificar-nos davant d'un agent de l'ordre, per treure diners d'una maquinota que es jacta d'informar-nos que ens cobrarà una comissió per aquella operació, per aconseguir descomptes per una compra superior a 2.500€, per atorgar-nos el dret d'utilitzar els serveis d'una biblioteca (i subsidiàriament obtenir descomptes per al cinema), per gaudir d'un excitant tour per la ciutat en transport públic, per fer saber al responsable del nostre lloc de treball que complim amb diligència el nostre horari establert, per demostrar que continuem fidels a la nostra botiga de sempre (tot i les gangues que ens ofereix contínuament la botiga del costat) i per fer-nos creure que encara podem obtenir descomptes per ser joves (quan ja passem de llarg la trentena i ens apropem perillosament a la quarentena).

I encara podria ser molt millor, enlloc d'una targeta ens podrien implantar un xip que contingui tota aquesta informació al front, entre les dues celles, i encara constituïria un element decoratiu, com el tilaka en les dones hindús. Amb aquest sistema només caldria que ens acostessin al front un lector de xips per començar a gaudir de tots els avantatges que ens atorguen els milers de targetes plastificades. Posats a incrustar-nos informació al cos, també ens podrien tatuar les claus de casa, del cotxe i sobretot de la moto a la mà per evitar pèrdues perilloses. Hi ha algú disposat a patentar aquest invent? En seré la primera clienta.