Salut!
Per molt que ho proveu no ho aconseguireu pas. No es pot esternudar amb els ulls oberts. És impossible. Potser és una reacció espontània per perdre el món de vista ni que sigui per un instant.
L'esternut manté una certa semblança amb les consonants oclusives. Com aquestes lletres, consta de dues fases: en la primera s'agafa aire amb petites i rítmiques inspiracions mentre s'acostuma a pronunciar la vocal aaaaa. Durant aquesta fase cal una màxima concentració per evitar un, perdoneu-me l'expressió, esternudus interruptus. Sé de persones que han desenvolupat estratègies més o menys sofisticades per mantenir la concentració durant aquesta fase: fregar-se el paladar amb la llengua, mirar fixament un element lumínic, ...
La segona fase és la més breu i fugissera, però alhora és la més sorollosa i grotesca. S'expulsa tot l'aire que s'ha inspirat amb una explosió mentre es pronuncia l'onomatopèia Txummmmm (en la versió catalana) acompanyada d'elements aquosos propulsats a una velocitat estimada d'uns 130 quilòmetres per hora (just al límit extraoficial de la imposició d'una sanció per excés de velocitat). Antigament es creia que aquesta velocitat propiciava l'expulsió de tota mena d'esperits malignes. És per això que es va popularitzar l'expressió Jesús! o Salut! en acabar un esternut.
Hi ha persones que davant d'una situació compromesa intenten evitar en la mesura del possible aquesta escandalosa reacció tancant el conducte bucal i deixant que esclati el cervell amb la pressió. Jo sóc del parer que, com a reacció fisiològica, no és saludable evitar-la ni camuflar-la. L'esternut, com més sorollós és, més plaer dóna.
És precisament en aquesta segona fase en què és impossible mantenir els ulls oberts. Científicament, el fet de tancar els ulls mentre s'esternuda és un intel·ligent mecanisme per protegir les òrbites oculars. Si aquesta reacció espontània no funcionés viuríem en directe i en pròpia pell una de les escenes més gore de les pel·lícules de zombies: la projecció des les òrbites a una acceleració digna del Ferrari d'Alonso en els millors temps.
Un cop més es demostra que la natura és sàvia i res no és fruit de l'atzar.
Certament considero poc apropiat veure aquests elements aquosos i per aixó la natura ens fa tancar els ulls. El que la natura no s'ha parat a pensar és que qui està davant del que estornuda també deuria de tancar-los per no veure com la furia dels mals esperits malignes l'ataquen cruelment i a mes es mengen la seva sopa...
ResponElimina