Qui diu que viure en parella és fàcil? El dormitori

Amb tota la il·lusió del món anuncies que vas a viure en parella. Quina emoció! Comences una nova etapa de la vida que preveus intensa, romàntica, pletòrica... en definitiva, ideal.

Però ningú no t'alerta de la realitat a què hauràs de fer frontacada dia, aquells petits detalls que l'amor no veu (perquè de tots és sabut que és cec) però la convivència se'n fa un tip.

Les primeres desavinences quotidianes arriben en el dormitori:

Primer element distorsionador: el cantó del llit. Com es tria el cantó del llit si els dos membres volen dormir a la mateixa banda? A cara o creu? a la palleta més curta? amb bona voluntat? La saviesa popular, que és la veu de l'experiència, diu que a la taula i al llit, a la dreta el marit.
Segon element distorsionador: la flassada. Habitualment el membre masculí duu incorporada de sèrie una estufa, això provoca importants desavinences a l'hora de triar el gruix de la flassada. S'hauríin d'inventar les flassades mixtes: meitat nòrdic, meitat vànova de cotó. 

Tercer element distorsionador: la persiana/cortina. Un sempre ha dormit amb la persiana amunt i l'altre no sap dormir si entra claror al dormitori.

Quart element distorsionador: El radiodespertador. Un s'adorm amb la ràdio encesa, cosa que impedeix a l'altre poder concentrar-se per llegir, i l'endemà deixa sonar el despertador fins que s'esgoten les piles o fins que l'altre el tira balcó avall amb els nervis crispats.

Cinquè element distorsionador: L'armari: (o el vestidor qui pugui disposar d'aquest luxe). Fins llavors cadascú ha tingut el seu armari, organitzat a la seva manera, amb la seva roba, els seus complements i les seves sabates, i el que és més important... el seu ordre. I ara cal compartir un armari amb la roba, les sabates, i els complements d'algú altre. En un principi el repartiment de l 'espai interior de l'armari és equitatiu. Amb el temps però, un membre de la parella, normalment el femení, engega una campanya per conquerir l'espai del company per encabir-hi l'excés de vestuari sobrevingut després d'una campanya de rebaixes. I és en aquest moment quan sorgeixen les primeres pressions del membre que ha vist com el seu espai quedava reduït a una tercera part i vol reconquerir el seu regne arrabassat amb traïdoria i nocturnitat.

Sisè i últim punt de fricció: el concepte ORDRE. És molt freqüent que en els esquemes mentals i les prioritats dels individus aquest concepte tingui punts de vista diferents, amb la qual cosa cal pactar uns mínims i uns màxims que permetin una convivència harmoniosa.

Inicialment, aquests petits frec-à-frec se solucionen amb paraules tendres i un petó seguit del ja tradicional sospir de resignació, però si no hi ha una dosi de paciència conjunta, amb el temps aquestes friccions esdevenen autèntics terratrèmols que fan trontollar la relació.

Així que ja ho sabeu, paciència, alegria i... més paciència i com diuen els Manel: contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira el que crèiem lògic i ENS EN SORTIM.