Pedaços casolans
Per què ens costa tant assumir una avaria casolana i fem tot el possible per ajornar la intervenció d'un professional? (perquè l'únic que aconseguim és posposar-la, no anul·lar-la, no ens enganyem...)
A la majoria de cases proliferen xapusses casolanes que intenten mantenir viva l'esperança d'evitar la visita d'un reparador professional.
Qui no ha subjectat mai un botó amb cinta adhesiva per mantenir-lo premut? Qui no ha fet servir unes alicates per moure un mecanisme que ha perdut el mànec? Qui no ha fer servir el filferro del pa de motlle com a substitutiu d'una brida? Qui no ha fet servir Bluetack per subjectar un quadre? Qui no ha fet servir una mànega per omplir la cisterna del vàter? Qui no ha fet servir la cinta americana per apedaçar un objecte trencat? I qui no ha utilitzat un tamboret per sostenir la pica del lavabo?
Finalment, després de comprovar l'evidència que tots aquests pedaços no han arreglat la situació anòmala, hem d'acabar acceptant la nostra derrota amb resignació i esportivitat i buscar a les pàgines grogues del moment (altrament dites internet) el telèfon d'un professional de guàrdia, perquè casualment el pedaç ha sucumbit un diumenge a la tarda i hem d'acabar pagant la broma a preu d'or.
Seguint la lògica maneliana, que torna a atacar, en aquests moments es requereix la perícia d'un professional i, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar. Jo afegiria dignament.
